Temporada 1950 de Fórmula 1
La Temporada 1950 del Campionat de Fórmula 1 de la FIA fou la temporada inaugural de 1950 de Fórmula 1 amb set grans premis vàlids pel Campionat Mundial.[1] Aquest any va haver-hi també 16 importants carreres internacionals dins la temporada, però que no foren vàlides pel campionat.
Tipus | Fórmula 1 |
---|---|
Organitzador | Federació Internacional de l'Automòbil |
Nombre de participants | 82 |
Localització i dates | |
Interval de temps | 13 maig 1950 – 3 setembre 1950 |
Número d'edició | 1 (1950) |
Competició | |
Campionat del Món de pilots de Fórmula 1 | Giuseppe Farina 30 total punts. |
Dades estadístiques | |
Curses | 7 |
Sistema de puntuació
modificaS'adjudicaven punts als cinc primers llocs (8, 6, 4, 3, 2). Un punt per la volta més ràpida. Per al recompte final del campionat només es tenien en compte els quatre millors resultats de set possibles. Els punts obtinguts per pilots que compartiren el cotxe eren repartits en parts iguals entre els pilots sense importar el nombre de voltes en què haguessin participat.
Resultats
modificaEn aquest primer campionat van participar 18 equips (7 constructors i 11 participants privats) en 6 Grans Premis a Europa (a la carrera Indy 500 només van participar pilots i equips dels Estats Units).
Equips de constructors
modifica- Alfa Romeo SpA
- Alta auto racing team
- Automobiles Talbot - Darracq SA: constructor i cinc equips privats [1]
- English Racing Automobiles
- Ferrari
- Maserati: constructor i cinc equips privats
- Simca - Gordini: un equip privat
Equips privats
modifica- Ecurie Belge
- Ecurie Bleue
- Ecurie Leutitia
- Ecurie Rosier
- Enrico Plate
- Equipe Gordini
- Officine Alfieri Maserati
- Scuderia Achille Varzi
- Scuderia Ambrosiana
- Scuderia Milano
Grans premis
modifica- Informació extreta de la pàgina oficial de la F1.[2]
Posicions finals del Campionat de pilots de 1950
modifica
Notes
modifica- ^ : Tres vehícles Talbot-Lago pilotats per Guy Mairesse, Charles Pozzi i Pierre Levegh van córrer sense nom d'equip.
- ^ : La posició final de Fagioli fou segon amb 28 punts. En el Gran Premi d'Itàlia de 1950 el pilot Italià fou desqualificat y reubicat en l'últim lloc perdent els 4 punts obtinguts en la carrera.
- ^ : Schell fou el primer pilot dels Estats Units que va participar en aquesta temporada amb cotxes Cooper - JAP i Talbot-Lago - Talbot, a dos grans premis a Europa.
Altres carreres importants
modificaAltres curses disputades durant aquest any però que no van ser valides pel campionat de Fórmula 1.
Referències
modifica- ↑ World Championship of Drivers, 1974 FIA Yearbook, Grey section, pages 118 & 119
- ↑ «1950 RACE RESULTS» (en anglès). [Consulta: 10 gener 2022].