The Phantom of the Opera (pel·lícula de 2004)
The Phantom of the Opera és una pel·lícula estatunidenco-britànica de Joel Schumacher estrenada el 2004.[1] És l'adaptació cinematogràfica de la comèdia musical The Phantom of the Opera d'Andrew Lloyd Webber, inspirada al seu torn de la novel·la El fantasma de l'Òpera de Gaston Leroux.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Joel Schumacher |
Protagonistes | |
Producció | Andrew Lloyd Webber |
Guió | Andrew Lloyd Webber i Joel Schumacher |
Música | Andrew Lloyd Webber |
Fotografia | John Mathieson |
Muntatge | Terry Rawlings |
Productora | Really Useful Group i Joel Schumacher Productions (en) |
Distribuïdor | Warner Bros., Netflix i Entertainment One |
Dades i xifres | |
País d'origen | Regne Unit i Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 16 desembre 2004 |
Durada | 143 min |
Idioma original | anglès |
Rodatge | Estudis Pinewood |
Color | en color i en blanc i negre |
Pressupost | 70.000.000 $ |
Recaptació | 154.270.000 $ |
Descripció | |
Basat en | El fantasma de l'Òpera i El fantasma de l'Òpera |
Gènere | cinema romàntic, drama, cinema musical i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | París |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Lloc web | thephantomoftheopera.com |
Gènesi
modificaEl 1988, després de l'èxit de la comèdia musical a Broadway, Andrew Lloyd Webber va decidir transposar l'obra a la pantalla gran. Pensa en Joel Schumacher. La Warner Bros. Pictures s'ha compromès també en el projecte. Michael Crawford i Sarah Brightman estan a punt de reprendre els seus papers que han creat a Londres i a Broadway. Tot està a punt per a un rodatge que ha de tenir lloc durant l'estiu 1990. Però llavors, Webber i Brightman, que estaven casats, van decidir separar-se. La pel·lícula es retarda, Schumacher ja no està disponible. Jerry Zucker ha d'ocupar el seu lloc, però finalment l'estudi ha decidit abandonar el projecte.
Després de l'èxit d'Evita el 1996, l'estudi sembla voler reprendre l'aventura. Es modifica el guió i la música. Finalment, l'estudi no resta convençut per aquesta nova versió i abandona de nou el projecte.
El desembre del 2002, Andrew Lloyd Webber redimeix els drets d'adaptació a la Warner Bros. Joel Schumacher és sempre en el projecte, però els mites de la comèdia musical ja no són Michael Crawford i Sarah Brightman sinó Gerard Butler i Emmy Rossum, que encarnen al final els dos personatges principals. El rodatge comença el setembre del 2003.
Argument
modificaEn els fastos de l'Òpera Popular (nom fictici de l'Òpera de París), la soprano Christine Daaé és a la cimera de la seva glòria. El seu èxit és degut a la seva veu d'or i als misteriosos consells que rep d'un «àngel», un « fantasma » que viu als soterranis de l'edifici.
L'home, un geni musical desfigurat que viu reclús i freqüenta l'òpera, estima la noia amb un amor absolut i exclusiu. Quan Raoul, un amic d'infantesa de Christine, guanya el cor de la dona, el Fantasma no ho suporta...[2]
Repartiment
modifica- Gerard Butler: Erick, el fantasma de l'Òpera
- Emmy Rossum: Christine Daaé
- Patrick Wilson: Raoul, el vescomte de Chagny
- Miranda Richardson: Madame Giry
- Minnie Driver: Carlotta
- Ciarán Hinds: Firmin
- Simon Callow: André
- Victor McGuire: Piangi
- Jennifer Ellison: Meg Giry
- Murray Melvin: Reyer
- Kevin McNally: Buquet
- James Fleet: Lefevre
Notes sobre la música de la pel·lícula
modificaLa gravació original d'El Fantasma de l'Òpera ha venut més de 40 milions de discos. És la gravació d'un espectacle més venuda al món. La versió cinema ha permès a Andrew Lloyd Webber revisitar les gravacions originals. Ha pogut produir una versió completament orquestral d'aquesta música immensament popular. El fantasma de l'òpera ha estat filmat utilitzant aquestes pistes el seu playback temporal, amb en general una orquestra de 28 músics, però de vegades, per a la dimensió dramàtica i emocional de la peça, Andrew ha preferit una orquestra simfònica al complet.
Les principals cançons de l'espectacle i de la pel·lícula són:[3]
- Think of me: l'ària que marca el pas de Christine de ballarina de ballet a l'estatus de soprano estrella, en lloc de La Carlotta.
- The Mirror: el primer duo intens entre el Fantasma i Christine a la seva llotja.
- The phantom of the Opera: la cançó identificativa del Fantasma, amb la qual sedueix Christine i l'atreu al seu cau sota l'Òpera.
- All I ask of you: la serenata romàntica de Christine i Raoul sobre la teulada de l'Òpera, el fantasma s'adona del seu gran amor.
- Masquerade: l'espectacular peça de conjunt que reuneix un gran públic i que marca el desencadenament de la campanya de terror més elaborat del Fantasma.
- The Point of no Return: angoixant i tòrrid duo entre el Fantasma i Christine, que es desenvolupa durant l'estrena de Don Juan Triomfant , l'òpera composta pel fantasma.
- Sense oblidar, la famosa Music of the Night : la cançó del Fantasma al seu cau.
Premis i nominacions
modificaNominacions
modifica- 2005. Oscar a la millor direcció artística per Anthony Pratt i Celia Bobak
- 2005. Oscar a la millor fotografia per John Mathieson
- 2005. Oscar a la millor cançó original per Andrew Lloyd Webber i Charles Hart amb "Learn To Be Lonely"
- 2005. Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
- 2005. Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Emmy Rossum
- 2005. Globus d'Or a la millor cançó original per Andrew Lloyd Webber i Charles Hart amb "Learn To Be Lonely"
Referències
modifica- ↑ The Phantom of the Opera (en anglès).
- ↑ amg. The Phantom of the Opera (en anglès). amg.
- ↑ llibret del DVD collector 2 DVD
Enllaços externs
modifica- lloc Ladyghost Arxivat 2006-07-18 a Wayback Machine., tot sobre El Fantasma de l'Òpera