Thevetia peruviana
Thevetia peruvians és una espècie de planta verinosa que és planta nativa de Mèxic i Amèrica Central. Està estretament emparentada amb el baladre (Nerium oleander).
Cascabela thevetia  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 146789945 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae |
| Tribu | Plumerieae |
| Gènere | Cascabela |
| Espècie | Cascabela thevetia Lippold, 1980 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Cerbera thevetia |
| Sinònims | Thevetia peruviana
|
A Espanya figura dins la llista de plantes de venda regulada.
T peruviana és un arbust o arbret tropical perennifoli de fulles lanceolades cobertes d'una capa cerosa.[1]
Les flors tenen forma d'embut.[1] Its fruit is deep red-black in color encasing a large seed that bears some resemblance to a 'Chinese lucky nut.'
Toxicitat
modificaTotes les parts de T. peruviana són tòxiques per a la majoria d'animals vertebrats donat que cotenen un glucòsid cardíac.[2]
Les principals toxines són del grup dels cardenòlids anomenades thevetina A i thevetina B; altres inclouen peruvòsid, neriifolina, thevetoxina i ruvòsid.[3][4] Els antídots inclouen atropina i digoxina.[5][6][7]
Es coneixen unes poques espècies d'ocells que se n'alimenten i són immunes al verí.[8][9][10][11][12][13]
Usos
modificaT. peruviana es cultiva com planta ornamental que no resisteix el fred intens. Tolera els sòls humits i la secada.[1]
S'ha assajat les toxines d'aquesta planta i el seu oli en el control biològic de plagues.[14]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Thevetia peruvians». Missouri Botanical Garden. Arxivat de l'original el 2004-12-09. [Consulta: 7 març 2014].
- ↑ Shannon D. Langford & Paul J. Boor «Oleander toxicity: an examination of human and animal toxic exposures». Toxicology, 109, 1, 1996, pàg. 1–13. DOI: 10.1016/0300-483X(95)03296-R. PMID: 8619248.
- ↑ Bose TK, Basu RK, Biswas B, De JN, Majumdar BC, Datta S. «Cardiovascular effects of yellow oleander ingestion». J Indian Med Assoc, 97, 10, 1999, pàg. 407–410. PMID: 10638101.
- ↑ Kohls S, Scholz-Böttcher BM, Teske J, Zark P, Rullkötter J. «Cardiac glycosides from Yellow Oleander (Thevetia peruviana) seeds». Phytochemistry, 2012, pàg. 114–27. DOI: 10.1016/j.phytochem.2011.11.019. PMID: 22196940.
- ↑ Rajapakse S. «Management of yellow oleander poisoning». Clinical Toxicology, 47, 3, 2009, pàg. 206-212.
- ↑ Roberts D.M., Southcott E., Potter J.M., Roberts M.S., Eddleston M., Buckley N.A. «Pharmacokinetics of digoxin cross-reacting substances in patients with acute yellow oleander (Thevetia peruviana) poisoning, including the effect of activated charcoal». Therapeutic Drug Monitoring, 28, 6, 2006, pàg. 784-792.
- ↑ Bandara V., Weinstein S.A., White J., Eddleston M. «A review of the natural history, toxinology, diagnosis and clinical management of Nerium oleander (common oleander) and Thevetia peruviana (yellow oleander) poisoning». Toxicon, 56, 3, 2010, pàg. 273-281.
- ↑ Kannan,R «Koels feeding on the yellow oleander.». Blackbuck, 7, 2, 1991, pàg. 48.
- ↑ Krishnan, M «Koels (Eudynamis scolopaceus) eating the poisonous fruit of the Yellow Oleander.». J. Bombay Nat. Hist. Soc., 50, 4, 1952, pàg. 943–945.
- ↑ Raj,PJ Sanjeeva «Additions to the list of birds eating the fruit of Yellow Oleander (Thevetia neriifolia).». J. Bombay Nat. Hist. Soc., 60, 2, 1963, pàg. 457–458.
- ↑ Raj, P J Sanjeeva «Birds eating poisonous fruit of Yellow Oleander (Thevetia neriifolia)». J. Bombay Nat.Hist.Soc., 56, 3, 1959, pàg. 639.
- ↑ Neelakantan,KK «Common Grey Hornbill (Tockus birostris) eating fruits of the Yellow Oleander (Thevetia neriifolia)». J. Bombay Nat. Hist. Soc., 51, 3, 1953, pàg. 738.
- ↑ Rajasingh,Simon G; Rajasingh,Irene V «Birds and mammals eating the fruits of Yellow Oleander (Thevetia peruviana)». J. Bombay Nat. Hist. Soc., 67, 3, 1970, pàg. 572–573.
- ↑ Kareru P.G., Keriko J.M., Kenji G.M., Gachanja A.N. «Anti-termite and antimicrobial properties of paint made from Thevetia peruviana (Pers.) Schum. oil extract». African Journal of Pharmacy and Pharmacology, 4, 2, 2010, pàg. 87-89.
Enllaços externs
modifica