Tipuana tipu
La Tipuana tipu o tipuana és un arbre caducifoli de la família Fabaceae (Papilionàcia).
 Tipuanes (ja desaparegudes) a Barcelona | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62028299  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Dalbergieae |
| Gènere | Tipuana |
| Espècie | Tipuana tipu Kuntze, 1914 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Machaerium tipu |
| Sinònims | |
És molt resistent i de ràpid creixement, més de 90cm per any.
És molt utilitzat com a arbre ornamental en moltes places i carrers, també s'utilitza com arbre d'ombra, viari, per parcs i zones de pas.
Descripció
modificaD'alçada mitjana 6-15 m i de capçada molt ampla (més de 8 m de diàmetre), empleat sovint com a arbre d'ombra en passeigs i com a arbrat viari. La seva capçada té forma estesa.
L'escorça és gris obscura, les fulles són compostes imparipinnades perquè estan formades per entre 5 i 15 parells de folíols, estrets i de forma el·líptica, i un últim folíol al capdamunt, de color verd esgrogueït. Les flors són grogues, papilionades i molt nombroses. El seu fruit és marró, un llegum que porta soldada una ala membranosa.[2] És una sàmara, amb una sola llavor a baix de tot i una ala de color marró groguenc, que en facilita la dispersió pel vent.
L'època de floració de la tipuana és l'estiu i de fructificació a l'hivern.
Distribució geogràfica
modificaL'àrea nativa d'aquesta espècie és des de Bolívia fins al sud del Brasil i el nord de l'Argentina. És un arbre i creix principalment al bioma subtropical.
Aquesta espècie ha estat introduïda a les Illes Canàries, Índia, Iraq, Kenya, Illes de Sobrevent, Malawi, Nova Guinea, Nova Gal·les del Sud, Queensland, Espanya, Tanzània i Uganda.
Toleràncies
modifica
Aquesta espècie és molt resistent a la calor però és sensible a les gelades, la tolerància màxima al fred és 0 °C. Necessita regs moderats tot i que té molt bona capacitat per adaptar-se a les sequeres. Requereix estar exposat a ple sol tot i que pot desenvolupar-se en semiombra en zones molt càlides.
Tolera la proximitat al mar.
És tolerant a la plantació en zones pavimentades, tot i que pot aixecar paviments si no disposa de suficient volum de sòl per les arrels. És molt poc exigent amb els tipus de sòls, és tolerant a la calç.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Encyclopedia of life
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 167. ISBN 84-7306-390-2.
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- DIEC https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=Tipuana&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
- PASCUAL, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 167. ISBN 84-7306-390-2
- Guies del verd urbà de la Diputació de Barcelona https://verd-urba.diba.cat/arbrat/tipuana
- Plants of the World online https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:254607-2
- AMB Biodiversitat Vegetació Singular https://www.amb.cat/es/web/territori/espai-public/parcs/biodiversitat/vegetacio-singular/detall/-/puntinteres/tipuana/7186729/11656
- Guia Verde https://www.guiaverde.com/guia-de-plantas/tipuana-tipu-2042/
