Tractat de Saint-Germain-en-Laye
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima,[1] propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.[2] Atès que aquest ja havia estat desmembrat per la declaració d'independència d'Hongria el 16 de novembre de 1918, les qüestions a debatre es limitaren al cas d'Àustria, país que tanmateix fou exclòs de les negociacions i obligat a signar el tractat final.
| ||||
Tipus | tractat de pau | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Saint-Germain-en-Laye | |||
Data | 10 setembre 1919 | |||
Localització | Castèth de Saint-Germain-en-Laye (França) (oc) | |||
Signatari | ||||
Llengua original | francès i anglès | |||
Causa | Conferència de Pau de París | |||
Ela països signataris del tractat foren, a més d'Àustria, les potències aliades (el Regne Unit, França, Itàlia, els Estats Units i el Japó) i les denominades "potències associades" (Bèlgica, Cuba, Grècia, Nicaragua, Panamà, Polònia, Portugal, Romania, Tailàndia, Txecoslovàquia, Xina i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -la futura Iugoslàvia-). El tractat fou redactat en francès -la llengua d'interpretació en cas de discrepàncies-, anglès, italià i rus, però no en alemany.
El tractat establia en nom oficial del país vençut, Àustria (Österreich), al qual se li prohibia expressament l'Anschluss (reagrupament amb Alemanya), la fabricació i el comerç d'armament i la constitució d'un exèrcit de lleva (se li autoritzava un exèrcit professional limitat a 30.000 homes).[3][4] Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels Habsburg, encara que moltes d'elles fossin a Àustria des de feia segles i haguessin estat adquirides legítimament.
Quant als territoris, foren sostrets a Àustria els següents:
- La Galítsia, atorgada a Polònia en contra de la voluntat majoritària dels seus habitants, de nació rutena, que volien ser agregats a Ucraïna.
- Bohèmia, Moràvia i algunes zones de la Baixa Àustria, reunides en el nou estat de Txecoslovàquia juntament amb el territori germanòfon dels Sudets.
- El Tirol del Sud, el territori de Trento, la Vall de Canale, diverses illes de Dalmàcia i les ciutats de Trieste i Zara, que foren atorgats a Itàlia. Això comportava que Àustria perdés tota sortida al Mar Mediterrani.
- La Bucovina, lliurada a Romania.
- Algunes comarques d'Estíria i de Caríntia, que passaren al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.
- Els drets sobre l'enclavament de Tientsin, que foren restituïts a la Xina
S'establí la celebració d'un referèndum a la ciutat de Klagenfurt per a decidir la seva permanència a Àustria i el seu pas a Eslovènia. El plebiscit, celebrat el 10 d'octubre de 1920, decidí de continuar austríaca.
Aquestes modificacions, més l'agregació de l'hongarès Burgenland decidida pel Tractat del Trianon, conformaren els territoris de l'actual República Federal d'Àustria.
Referències
modifica- ↑ «Austrian treaty signed in amity» (en anglès). The New York Times, 11-09-1919, pàg. 12.
- ↑ «Saint-Germain, Treaty of | International Encyclopedia of the First World War (WW1)». [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Treaty of St Germain» (en anglès). DOI: 10.1093/oi/authority.20110803100532722. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Treaty of Saint-Germain | History, Impact, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2022].