Tringa
Tringa és un gènere d'ocells de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) de distribució gairebé mundial. Als Països Catalans i amb certa regularitat es poden contemplar les gambes roja pintada i roja vulgar, la gamba verda, la valona, la xivita i la siseta. Altres espècies es poden presentar de manera ocasional. Aquests noms vulgars (gamba, valona, xivita i siseta) es poden fer extensius a altres espècies del gènere, habitants d'altres latituds.
 valona  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Scolopacidae |
| Gènere | Tringa Linnaeus, 1758 |
Taxonomia
modificaEl gènere Tringa va ser introduït l'any 1758 pel naturalista suec Carl Linnaeus en la 10a edició de la seva Systema Naturae.[1] El nom Tringa és el nom Neollatí donat al Xivita comuna per el el naturalista italià Ulisse Aldrovandi l'any 1603 basat en el grec antic trungas, un ocell limícoles de mida de tord, gropa blanca i cua esmentat per Aristòtil.[2][3] L'espècie tipus és el Xivita comuna (Tringa ochropus) Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.5, 2010) aquest gènere està format per 13 espècies:[4]
- gamba alanegra (T. semipalmata)
- gamba de Nordmann (T. guttifer)
- gamba groga grossa (T. melanoleuca)
- gamba groga petita (T. flavipes)
- gamba roja comuna (T. totanus)
- gamba roja pintada (T. erythropus)
- gamba verda (T. nebularia)
- siseta comuna (T. stagnatilis)
- valona (T. glareola)
- xivita comuna (T. ochropus)
- xivita erràtica (T. incana)
- xivita siberiana (T. brevipes)
- xivita solitària (T. solitaria)
Les espècies T. brevipes i T. incanus són sovint incloses al gènere Heteroscelus.
Referències
modifica- ↑ Linnaeus, Carl. Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (en latin). 1. 10th. Holmiae (Stockholm): Laurentii Salvii, 1758, p. 148.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 390. ISBN 978-1-4081-2501-4.
- ↑ Aldrovandi, Ulisse. Vlyssis Aldrovandi philosophi ac medici Bononiensis historiam naturalem in gymnasio Bononiensi profitentis, Ornithologiae (en latin). 3. Bononiae (Bologna, Italy): Franciscum de Franciscis Senensem, 1603, p. 480–483, Lib. 20 Cap. 54.
- ↑ «Sandpipers, snipes, coursers». IOC World Bird List Version 11.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2021. [Consulta: 17 agost 2021].
