Troika comunitària
Troika o troica és el nom amb què es coneixia en l'argot comunitari a l'espècie de triumvirat que representava la Unió Europea en les relacions exteriors, particularment pel que fa a la política exterior i de seguretat comuna (PESC).[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització informal  |
| Història | |
| Creació | 2010 |
| Format per | |
En l'actualitat quan es parla de troica (sobretot en els mitjans de comunicació) es fa referència a un grup de decisió format per la CE (Comissió Europea), el BCE (Banc Central Europeu) i el FMI (Fons Monetari Internacional).[2]
Història
modificaDes del Tractat d'Amsterdam, la Presidència del Consell, l'Alt Representant del Consell per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, i la Comissió han estat les «troikes», per representar de forma conjunta la Unió Europea en les relacions exteriors. Fins a 1987 la troica era liderada pel país que tenia la Presidència de la Unió Europea.[3]
Amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, la màxima representació exterior correspon a una troica diferent: a nivell de Caps d'Estat i de Govern, i en l'àmbit de la PESC, la màxima representació correspon al President del Consell Europeu (ara permanent), la de la resta d'àmbits de la política exterior al President de la Comissió, i el conjunt de les dues, a nivell ministerial, correspon al nou Alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.[4]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Alicia Cebada Romero; Carmen Pérez González. El Alto Representante De La Pesc Y La Nueva Politica Europea.../ The High Representative Of The Pesc And The New European Policy.... Librería-Editorial Dykinson, 2003, p. 30–. ISBN 978-84-9772-163-9 [Consulta: 20 març 2013].
- ↑ Mario Monti. Le parole e i fatti. Rizzoli: "..arrivo della troika (composta da Commissione europea, Bce e Fmi", 2012-11-14T00:00:00+01:00, p. 19–. ISBN 978-88-586-3901-6 [Consulta: 23 març 2013].
- ↑ Juan Carlos Monedero; Emilio Alvarado. El Retorno a Europa: De La Perestroika Al Tratado De Maastricht. Editorial Complutense, 1993, p. 234–. ISBN 978-84-7491-446-7 [Consulta: 20 març 2013].
- ↑ Julio GIL PECHARROMÁN. Historia de la Integración Europea. Editorial UNED, 4 maig 2012, p. 274–. ISBN 978-84-362-6308-4 [Consulta: 20 març 2013].