Usuari:Mcapdevila/Recercador
Un recercador, estudiós, investigador o perquisidor, és algú que duu a terme o que participa en una investigació o estudi, és a dir, que porta endavant un projecte orientat a la recerca de coneixement i l'aclariment de fets i de relacions. Els estudiosos poden treballar en l'àmbit acadèmic-docent, industrial, o governamental, o també en institucions privades (amb ànim de lucre o sense).
És difícil identificar o delimitar amb claredat la professió d'estudiós o el seu perfil, ja que les àrees d'investigació són diverses i impliquen diferències significatives en la pràctica de l'activitat. Al principi, la investigació no es considerava una veritable professió o ocupació, sinó que era un simple qualificatiu o mer adjectiu.
El Manual Frascati, publicat per l'OCDE, proporciona una definició de l'estudiós o estudiosa, que reflecteix la diversitat de situacions: «Especialista involucrat en la concepció o creació de nous coneixements, productes, processos, mètodes, i sistemes, i/o encarregat de la gestió dels projectes en qüestió. »
Història
modifica
L'aparició del ofici específic de Recerca, s'inscriu en el marc de l'especialització de tasques en el si de la societat. Primitivament, els invents i els coneixements que en resultaven van ser principalment el resultat d'experiments per assaig i error, a nivell quotidià i al llarg i ample del món.
Amb Francis Bacon al segle xvii, Occident comença a prendre consciència de l'interès econòmic i polític de la investigació organitzada i sistematitzada.
La fundació de Acadèmies de Ciències mostra l'interès creixent dels Estats pel treball dels estudiosos, proporcionant un marc d'intercanvis i també cert reconeixement social.
L'evolució de la jerarquia social dels estudiosos, és indissoluble de l'evolució de la naturalesa mateixa del treball de recerca, i té com a resultat l'elaboració progressiva del mètode científic a partir de la revolució copernicana.
Els treballs específics d'investigació científica, finançats pel propi Estat o per empreses privades, sorgeixen però una mica més tard, al segle xix, i es desenvolupen amb força al segle xx. En segles anteriors, la investigació científica era una activitat annexa a una professió principal, per exemple, annexa a l'activitat de l'educador o l'enginyer.
Exemples d'institucions de recerca
modifica
- Centre Nacional de la Recerca Científica (França)
- Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (Austràlia)
- Ames Research Center (Estats Units)
- Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica (Estats Units)
- Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial d'Espanya (Espanya)
- Institut Nacional de Salut Mental (Estats Units)
- Laboratori Nacional Argonne (Estats Units)
- Brookhaven National Laboratory (Estats Units)
- Laboratori Nacional dels Álamos (Estats Units)
- Laboratori Nacional d'Oak Ridge (Estats Units)
- Pacific Northwest National Laboratory (Estats Units)
- Institut Central d'Investigacions Nuclears (Rússia)
- European Synchrotron Radiation Facility (França)
- Institut Laue-Langevin (França)
- Organització Europea per a la Investigació Nuclear (Suïssa)
- Agència Índia d'Investigació Espacial (Índia)
- Consell Superior d'Investigacions Científiques (Espanya)
- Centre d'Investigació Atòmic Bhabha (Índia)
- Societat Max Planck (Alemanya)
- GKSS-Forschungszentrum (Alemanya)
- Societat Fraunhofer (Alemanya)
- Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia)
- Japan Synchrotron Radiation Research Institute (Japó)
Vegeu també
modifica