Vacceus

Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla. Els vacceus eren d'origen indoeuropeu (celta); però, a diferència d'altres pobles celtes del centre peninsular, no eren pastors sinó pagesos, i practicaven una agricultura de tipus col·lectivista, que Diodor descriu explicant que es dividien la terra i després feien comú el producte, i el que es quedava alguna part per a ell mateix era subjecte de la pena capital. Tenien a l'oest els àsturs, al nord els càntabres, a l'est els celtibers i al sud els vetons. El seu territori era part de les províncies de Zamora, Palència, Burgos i Valladolid. Les ciutats principals en foren Pallantia, Cauca i Intercatia (potser Villalpando, a l'actual província de Zamora). El seu territori fou atacat el 151 aC per Luci Licini Lucul·le durant la Guerra lusitana, i més endavant, els vacceus van ajudar els celtibers de Numància durant la Guerra contra Roma, però després de la guerra foren sotmesos pels romans.

Vacceus

Tipus	grup ètnic històric
Part de	celtes
Període	antiguitat clàssica

Excavació d'un jaciment arqueològic dels vacceus prop de Pintia