Vangues (ocells)

Els vangues són un grup d'ocells endèmic de Madagascar i les Comores, que formen la família dels vàngids (Vangidae), de l'ordre dels passeriformes. Està integrat per 15 gèneres i 21 espècies.

Vangues

Vangidae
Artamella viridis
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Vangidae Swainson, 1831
Nomenclatura
Sinònims	Tephrodornithidae
Gèneres
Artamella Calicalicus Cyanolanius Euryceros Falculea Hypositta Leptopterus Mystacornis Newtonia Oriolia Pseudobias Schetba Tylas Vanga Xenopirostris

La majoria de les espècies semblen lànids, viuen al medi forestal i s'alimenten de rèptils, granotes i insectes. Altres espècies són més semblants a sílvids, timàlids o muscicàpids i s'han col·locat en alguna època dins aquestes famílies. Les diferents espècies difereixen molt en la forma del bec i en la manera d'aconseguir l'aliment. Fan els nius als arbres. No són migradors.

Morfologia

Els vangues són un exemple de radiació adaptativa, i van evolucionar a partir d'una població única fins a arribar a una varietat de formes adaptades als diferents nínxols ecològics que, en altres parts del món, estarien ocupats per diferents famílies. Difereixen ostensiblement en mida, color i forma del bec, però són similars en la forma del crani i l'estructura del paladar ossi.

• Es tracta de petites i mitjanes aus, que fan 12 - 32 cm de llargària.
• Molts tenen becs forts, acabats en un ganxo, similar al dels botxins. Euryceros prevostii té un bec particularment gran, amb un casc a la part superior. Altres espècies, com ara les del gènere Newtonia, tenen un bec petit i prim. Falculea palliata es caracteritza pel seu bec llarg i corb, utilitzat per a explorar als forats i esquerdes.
• La major part són de colors negre, marró o gris per sobre, i blanc per sota. Les excepcions inclouen el blau en el cas de Cyanolanius madagascarinus i el blau gris en Hypositta corallirostris. Euryceros prevostii és gairebé totalment negre amb l'esquena vermellosa. El mascle d'Oriolia bernieri és totalment negre, mentre que la femella és marró. En algunes espècies hi ha dimorfisme sexual, mentre que en altres espècies els sexes són idèntics.

La major part dels vangues tenen vocalitzacions xiulants.

Hàbitat i distribució

Tots els vangues són endèmics de Madagascar, excepte Cyanolanius madagascarinus, que també habita en les Comores, a l'illa de Mohéli i, almenys abans, a la Grande Comore. Dins de Madagascar, es troben en una gran varietat de zones forestals i de matoll. Diverses espècies, incloent-hi Xenopirostris damii i Falculea palliata, es poden trobar als boscos secs de fulles caduques de l'oest de l'illa. Xenopirostris xenopirostris i el recentment descobert Calicalicus rufocarpalis habiten als matolls espinosos subàrids del sud-oest.

Alimentació

Mengen insectes, cucs, centpeus, sargantanes i amfibis. Cyanolanius madagascarinus i Leptopterus chabert mengen fruita ocasionalment. Moltes espècies s'alimenten en grups petits, sovint mixtos, mentre altres espècies ho fan a soles. Hi ha una bona varietat d'estratègies de recerca d'aliment. Moltes espècies el repleguen mentre es mouen per les branques. Mystacornis crossleyi el busca caminant pel terra del bosc entre la fullaraca. Leptopterus chabert i Tylas eduardi atrapen les presses al vol. Les tres espècies del gènere Xenopirostris utilitzen els becs aplanats lateralment per a treure l'escorça dels arbres i buscar el menjar a sota.

Reproducció

La major part de les espècies nien en parelles; els nius tenen forma de tassa i utilitzen en la construcció branques, escorça, arrels i fulles. Falculea palliata nia en grup i construeixen un gran niu amb pals.

Taxonomia

No està clara la relació dels vàngids amb altres grups d'ocells, però semblen estar relacionats amb l'enigmàtica família dels prionòpids (Prionopidae), la dels platistèirids (Platysteiridae) i la dels tefrodornítids (Tephrodornithidae).

Tradicionalment, es considerava una família més petita, però les investigacions recents han fet que s'incloguen aquí diverses espècies que eren classificades com a muscicàpids (Muscicapidae), sílvids (Sylviidae) o timàlids (Timaliidae). Yamagishi et al. va considerar el 2001 que els gèneres Newtonia i Tylas eren vàngids, i no sílvids i picnonòtids, respectivament. També es van incloure dins la família els gèneres Pseudobias i Mystacornis. Se n'han descrit 21 gèneres amb 40 espècies:

• Gènere Calicalicus amb dues espècies.
• Gènere Vanga amb una espècie: vanga becgròs (Vanga curvirostris).
• Gènere Oriolia amb una espècie: vanga de Bernier (Oriolia bernieri).
• Gènere Xenopirostris amb 3 espècies.
• Gènere Falculea amb una espècie: vanga simitarra (Falculea palliata).
• Gènere Artamella amb una espècie: vanga capblanc (Artamella viridis).
• Gènere Leptopterus amb una espècie: vanga chabert (Leptopterus chabert).
• Gènere Cyanolanius amb dues espècies.
• Gènere Schetba amb una espècie: vanga rogenc (Schetba rufa).
• Gènere Euryceros amb una espècie: vanga de casc (Euryceros prevostii).
• Gènere Tylas amb una espècie: vanga capnegre (Tylas eduardi).
• Gènere Hypositta amb una espècie: vanga pica-soques (Hypositta corallirostris).
• Gènere Newtonia amb 4 espècies.
• Gènere Pseudobias amb una espècie: bies de Ward (Pseudobias wardi).
• Gènere Mystacornis amb una espècie: vanga de Crossley (Mystacornis crossleyi).
• Gènere Prionops amb 8 espècies.
• Gènere Hemipus amb dues espècies.
• Gènere Tephrodornis amb 4 espècies..
• Gènere Philentoma amb dues espècies.
• Gènere Megabyas amb una espècie: bies de carpó blanc (Megabyas flammulatus).
• Gènere Bias amb una espècie: bies músic (Bias musicus).