Vitis vinifera

Vitis vinifera és una planta de la família Vitaceae originària de la zona del Caucas i l'Orient Pròxim i objecte de conreu des de les primeres civilitzacions. El nom comú que rep en català és vinya, si bé també s'anomena cep quan ens referim a la planta cultivada en forma baixa, o parra, quan ens referim a la mateixa planta cultivada en forma alta.

Vitis vinifera

Dades
Font de	raïm, llavor de raïm, grapevine leaf (red) (en) , fulla de parra i oli de llavors de raïm
Planta
Tipus de fruit	baia
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	63537
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Vitales
Família	Vitaceae
Gènere	Vitis
Espècie	Vitis vinifera L., 1759

Aquesta és l'única espècie apta per fer vi, hi ha d'altres espècies que fan raïm, però originen vins de baixa qualitat o desagradables al gust o a l'olfacte.

Història

Vegeu també: Història del vi

La vinya té origen a una subespècie silvestre que va sobreviure l'Era glacial entre el Mar Càspia i el Golf Pèrsic, aquesta planta originària seria domesticada entre el 3500 i el 3000 AC i d'ella en sortirien tres subespècies, la Vitis vinifera pontica a la zona de Mesopotàmia, Armènia i Anatòlia que s'escamparia per Europa gràcies als fenicis i donaria origen a algunes de les varietats blanques actuals; la Vitis vinifera occidentalis a la zona del Nil que és l'origen de l'actual pinot noir; i la Vitis vinifera orientalis a la vall del riu Jordà que podria ser la precursora de l'actual chasselas.

El conreu de la vinya i la producció de vi i el seu comerç va tenir una importància cabdal pels fenicis, grecs i romans. A Catalunya la vinya va ser introduïda pels grecs al voltant del segle IV AC a partir de la ciutat d'Empúries. Amb la caiguda de l'Imperi Romà el conreu decau de manera generalitzada i hom podria dir que només es conserva als monestirs, que, sens dubte, jugaren un paper fonamental a la preservació i posterior difusió de la vinya i el vi. Entre els segles XII i XVI el conreu torna a generalitzar-se i cap a la segona meitat del segle xviii la vinya és la principal font d'ingressos de la pagesia catalana. Les colonitzacions i migracions europees van portar la vinya a Amèrica, Sud-àfrica i Austràlia. A partir de 1863 la fil·loxera (un insecte que ataca les arrels i mata la planta) va delmar la vinya a Europa i va portar a la introducció de peus americans, resistents a la fil·loxera, sobre els que es van empeltar les varietats europees.

Descripció

La vinya és una liana enfiladissa que s'agafa a qualsevol suport mitjançant circells ramificats que apareixen oposats a les fulles. Les tiges (tòries o sarments), que habitualment es tallen en les varietats cultivades, poden arribar a tenir una gran longitud i enfilar-se als arbres, aquesta característica s'aprofita en la forma alta de conreu o parra. Les fulles, anomenades pàmpols, són de forma palmada i tenen cinc lòbuls principals més o menys marcats i retallats. Floreix entre maig i juny, les flors, hermafrodites, són molt petites, verdoses i agrupades en cimes, els òrgans masculins i femenins no apareixen al mateix temps. La pol·linització es fa per mitjà dels insectes (entomògama) i del vent (anemògama). El fruit és una baia comestible anomenada raïm, que pot ser de forma i color variables, des del verd groguenc a colors foscs segons les varietats.

Aprofitaments

• Raïm en fresc
• Raïm en sec (panses)
• Vi
• Vinagre
• Gelats i confitures
• Most i derivats
• Begudes a base de raïm
• Alcohol destil·lat a partir de la brisa
• Pinsos per alimentació dels animals a partir de la brisa
• Àcid tàrtric destinat al sector agro-alimentari
• Oli de llavors de raïm
• Retinol a partir de les llavors

Vegeu també

• Pansa de Corint

Bibliografia

• Galet, Pierre. Dictionnaire encyclopédique des cépages (en francès). París: Hachette Pratique, 2000, p. 935. ISBN 2012363318.