Viquipèdia

Orde de cavalleria

Els ordes de cavalleria apareixen al segle xiv amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars. La seva creació respon, sovint, a motius polítics i de prestigi dels poders que els atorguen.

Origen

modifica

Malgrat la invenció d'ordes imaginaris antics, com l'Orde de la Santa Ampolla que Clodoveu I hauria fundat en 496, els ordes cavallerescos són un fenomen del final de l'edat mitjana. Volen succeir, en part, els ordes militars apareguts durant les croades i la Reconquesta en el vessant militar o cavalleresc, però deixant de banda l'aspecte religiós: els membres serien llecs i la pertinença a l'orde seria una recompensa per les seves accions en defensa de la fe o l'Estat. Prengueren com a referent llegendari el model dels cavallers de la Taula Rodona del cicle artúric.

La creació d'aquests ordes respon a una exigència política: el sobirà fidelitza els vassalls nobles, recompensant-los amb un privilegi exclusiu que, a més, crea un nou vincle de fidelitat, ja que el cavaller deu obediència al mestre de l'orde, que és el sobirà.

A parir dels segles XVII, els ordes de cavalleria seran substituïts pels ordes honorífics. Aquests introdueixen característiques diferencials: es jerarquitzen en diverses classes, poden recompensar persones alienes a la noblesa i tenen un àmbit d'especialització (per a militars, diplomàtics, civils, etc.).

Sovint, els ordes de cavalleria han acabat esdevenint purament honorífics, però mantenint una estructura o uns requeriments fidels als de l'època de creació.

Ordes de cavalleria

modifica
Data de
fundació
 Nom Origen
1348 Orde de la Lligacama o de la Garrotera Regne d'Anglaterra
1351 Orde de l'Estel[1] Regne de França
1362 Orde Suprem de la Santíssima Anunciació Savoia
1381 Orde de l'Ermini[2] Bretanya
ca. 1403 Orde de la Terrassa o de la Gerra Corona d'Aragó (però segons la llegenda fundada al Regne de Pamplona-Nájera en 1043
1408 Orde del Drac[3] Regne d'Hongria
1429 Orde del Toisó d'Or Borgonya
1444 Orde de Sant Humbert[4] Ducat de Baviera
1469 Orde de Sant Miquel[5] Regne de França
1540 Orde del Card Regne d'Escòcia
Segle XVI Orde Constantinià de Sant Jordi Ducat de Parma
1561 Orde Militar de Sant Esteve[6] Toscana
1573 Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer Savoia
1578 Orde de l'Esperit Sant[7] Regne de França
1608 Orde Reunit de Sant Llàtzer i de Nostra Senyora del Mont Carmel[8] Regne de França
1693 Orde de Sant Lluís[9] Regne de França
1693 Orde de l'Elefant Regne de Dinamarca
1698 Orde de Sant Andreu[10] Tsarat Rus
1701 Orde de l'Àliga Negra[11] Prússia
1705 Orde de l'Àliga Blanca Regne de Polònia
1714 Orde de Santa Caterina[12] Tsarat Rus
1725 Orde del Bany Regne de la Gran Bretanya
1728 Orde Reial i Militar de Sant Jordi Baviera
1736 Orde de Sant Enric[13] Saxònia
1740 Orde del Mèrit Prússia
1748 Reial Orde de l'Espasa[14] Regne de Suècia
1748 Orde del Serafí[14] Regne de Suècia
1757 Imperial Orde de Maria Teresa[15] Arxiducat d'Àustria
1759 Orde del Mèrit Militar[16] Regne de França
1769 Orde de Sant Jordi[17] Imperi Rus
1771 Orde de Carles III[13] Regne d'Espanya
1792 Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa[13] Espanya
1802 Orde de la Legió d'Honor França
1805 Orde de la Corona de Ferro[18] Milà
1808 Orde Militar de Nostra Senyora de la Concepció de Vila-Viçosa[19] Portugal i Brasil
1808 Orde de la Torre i l'Espasa[20] Portugal i Brasil
1811 Sant Ferran Espanya
1815 Orde d'Isabel la Catòlica[18] Espanya
1815 Orde Militar de Savoia Itàlia
1816 Orde Imperial de la Corona de Ferro[21] Àustria
1818 Orde de Sant Miquel i Sant Jordi Gran Bretanya
1832 Orde de Leopold[18] Bèlgica
1847 Reial Orde Noruec de Sant Olaf Noruega
1861 Orde de l'Estrella de l'Índia Imperi Britànic
1868 Orde de la Corona d'Itàlia Regne d'Itàlia
1902 Orde del Mèrit Regne Unit
1906 Orde de Carol I o de Carles I Romania
1917 Orde de l'Imperi Britànic Regne Unit

Referències

modifica
  1. ↑ Perrot, Aristide-Michel. Collection historique des ordres de chevalerie civils et militaires, existant chez les différents peuples du monde (en francès). A. André, 1820, p. 271. 
  2. ↑ Boulton, D'Arcy Jonathan Dacre. The Knights of the Crown: The Monarchical Orders of Knighthood in Later Medieval Europe, 1325-1520 (en anglès). Boydell Press, 2000, p. 452. ISBN 0851157955. 
  3. ↑ Molnár, Miklós. A Concise History of Hungary (en anglès). Cambridge University Press, 2001, p. 57. ISBN 0521667364. 
  4. ↑ Thomas Wilhelm. "Hubert, St. Order of." A military dictionary and gazetteer. Philadelphia: L.R. Hamersly & Co., 1881, p. 230.
  5. ↑ Vachaudez, Christophe; Walgrave, Jan. Royal jewels : from Charlemagne to the Romanovs. Vendôme Press, 2008, p. 146. ISBN 978-0-86565-193-7. 
  6. ↑ Pasquale Villari, '"The Medici". Hugh Chisolm. The Encyclopaedia Britannica: a dictionary of arts, sciences, literature and general information, Volume 18. 11a ed.. Nova York: Encyclopaedia Britannica, 1911, p. 36 [Consulta: 7 desembre 2011]. 
  7. ↑ Cardinale, Hyginus Eugene: edited and revised by Peter Bander van Duren. Orders of knighhood, awards and the Holy See. [Rev. ed.]. Van Duren, 1984, p. 154-56. ISBN 0905715233. 
  8. ↑ Sainty, Guy Stair. World orders of knighthood and merit (en anglès). Burke's Peerage & Gentry, 2006, p. 1859. ISBN 0971196672. 
  9. ↑ Hamilton, Walter. "Dated Book-plates (Ex Libris) with a Treatise on Their Origin", P37. Published 1895. A.C. Black.
  10. ↑ The Life of Catharine II, Empress of All the Russias (en anglès). William Fry, no. 36, Chesnut street. M. Maxwell, printer, 1802, p. 71. 
  11. ↑ Hanson, Levett. An accurate historical account of all the orders of knighthood at present existing in Europe (en anglès), 1802, p. 108. 
  12. ↑ Hughes, Lindsey. Peter the Great: A Biography (en anglès). Yale University Press, 2004, p. 69. ISBN 030010300X. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Ackermann, Gustav Adolph. Ordensbuch sämmtlicher in Europa blühender und erloschener Orden und Ehrenzeichen (en alemany), 1855, p. 249. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Bergroth, Tom C. «The Ceremonial robes of the danish and swedish orders of knighthood». A: Congreso Internacional de las Ciencias Genealógica y Heráldica (en anglès). Ediciones Hidalguia, 1983, p. 234. ISBN 8400053427. 
  15. ↑ Black, Jeremy. European Warfare in a Global Context, 1660-1815 (en anglès). Taylor & Francis, 2006, p. 91. ISBN 0203964829. 
  16. ↑ de Cadenas y Vicent, Vicente. Heráldica, genealogía y nobleza en los editoriales de "Hidalguía," 1953-1993 (en castellà). Ediciones Hidalguia, 1993, p. 473. ISBN 8487204546. 
  17. ↑ Hurley, C. Russian Orders, Decorations, and Medals Under the Monarchy. Harrison & Sons., Ltd., London. 1935.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Ackermann, Gustav Adolph. Ordensbuch sämmtlicher in Europa blühender und erloschener Orden und Ehrenzeichen (en alemany), 1855, p. 250. 
  19. ↑ Delgado da Silva, Antonio. Collecção da legislação Portugueza desde a ultima compilação das ordenações (en portuguès). vol.6, Legislação de 1811 a 1820. Maigrense, 1825, p. 613. 
  20. ↑ Historia, trajes y condecoraciones de todas las órdenes de caballería é insignias de honor (en castellà). vol.2. Doctor Martí y Artigas, 1850, p. 423. 
  21. ↑ Cone, Polly. The Imperial Style: Fashions of the Hapsburg Era (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1980, p. 117. ISBN 0870992325. 

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde de cavalleria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orde_de_cavalleria&oldid=31743725»
  NODES
Idea 1
idea 1
INTERN 1
Project 2