Ceba
espècie de planta
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats. Originària de l'Àsia central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrània.
 Ceba | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Allium cepa |
| Regne | planta |
 | |
Dites populars
modifica
- A on entra la ceba no entra el doctor.[1]
- A Valls, cebes, alls i molts treballs.[2]
- Allà on no hi ha un all, hi ha una ceba.[1]
- Amb ceba i pa, a Judes van desmamar.[1]
- Amb tot s'avé, com la ceba.[3]
- Ceba de Cap d'any, fa bon averany.[4]
- Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria.[3]
- De totes maneres tonyina amb ceba.[3]
- El bon brou amb un tall de ceba ja en té prou.[3]
- Escudella sense ceba, ballada sense flabiol.[3]
- La ceba crua fa alçar la cua.[3]
- La ceba és cuinadora.[3]
- La ceba ha de sentir les campanes.[1]
- La cuina catalana sempre comença amb una ceba.[5]
- La mossegada de ca, amb ceba es curarà.[2]
- Més m'estim ceba al cervell que no pas bleda al clatell.[1]
- Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni salsa sense all.[3]
- No fa senyor ensenyar la ceba.[2]
- Plantar cebes fa gandul.[2]
- Per Sant Blai, ni ceba ni all.[4]
- Per Santa Àgueda, la ceba sembrada ni que sigui dins la gelada.[4]
- Olla sense ceba, boda sense flabiol.[3]
- Qui menja ceba no tremola després de mort.[3]
- Qui no té un all té una ceba.[3]
- Qui tinga ràbia, que mossegue ceba.[1]
- Si un tel de ceba es menjava un capellà, no diria mai més missa.[1]
- Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener.[4]
- Tant patirem per un all com per una ceba.[1]
- Tant put un all com cent cebes.[3]
- Un me deia aigua de mar, i s'altre ceba marina.[1]
- Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[1]
- Val més menjar ceba amb amor que llonganissa amb dolor.[6]
- Val més un all que cent cebes.[3]
Frases fetes i locucions
modifica
Costar car
- Ensenyar la ceba.[2]
- Mostrar un tros de camisa o d'altra peça de vestit interior per una obertura indiscreta dels pantalons.
- Ésser de la ceba.[7]
- Ésser catalanista convençut.
- Enrabiar, donar càstig a algú.
- Guanyar la ceba.[1]
- Ésser el darrer dels guanyadors en un concurs o juguesca.
- Quina ceba li fa coure els ulls?[7]
- De què es plany?
- Tenir all o ceba.[1]
Endevinalles
modifica- Blanca sóc de naixement,
i coberta de verds llaços,
i tothom llora per mi
quan em tallen a pedaços.[8]
- (var.) Blanca sóc de naixement,
sortida de verds llacets,
i fins faig plorar la gent
quan em fan a bocinets.[8] - (var.) Blanca sóc de naixement,
vaig vestida amb llacets verds,
quan em tallen a trossets,
faig plorar tota la gent.[9]
- És verd i no és julivert,
és blanc i no és pas paper;
endevina què pot ser.[10]
- Et faig plorar
a força de d'escapçar.[11]
- He estat criada en el camp
coberta de tels verdosos.
Aquell qui plora per mi
és el qui m'ha fet a trossos.[13]
- Ma vida al camp començà
entre pedres i terrossos;
aquell que em farà a trossos
serà el que em plorarà.[8]
- Porto un vel sobre d'un altre
de seda de la més fina;
qui em vol descobrir ho paga
plorant a llàgrima viva.[13]
- Redó, redó
i té pèls en el furó.[11]
- Si em toques et faig plorar,
si em menges t'he de picar,
però si em cuines com cal
sóc menjar que no té igual.[14]
- Si no em saps sembrar,
tira'm en terra
i deixa'm estar.[15]
- Sóc blanca de naixement,
coberta de verds llacets,
i faig plorar a la gent,
quan em tallen a trossets.[11]
- Tapeta sobre tapeta,
tapeta de paper blanc,
i per molt que rumiïs
no ho endevinaràs mai.[16]
- (var.) Tapeta sobre tapeta,
tapeta de paper blanc;
perquè t'hi amoïnis
no ho endevinaràs mai.[8]
- Trompa tenc i no sóc músic,
tenc rels i no som cap arbre,
tenc fulles i no som llibre,
a vendre causa molt sovint
de molts d'ais i plors i llàgrimes.[8]
- Una cosa petita com el puny
que té un grapat de pèls al cul.[8]
- Una cosa que creix al revés,
el cap per avall,
les cames amunt.[8]
- Una cosa que es diu cosa,
l'enterren de viu en viu
i en ser mort surt de sa fossa.[15]
- Una dama duu molts vels,
i el més vell és el de sobre;
no és bona si és vestida,
i qui la despulla plora[8]
- Verd i no el julivert,
és blanc i no és paper;
endevina què pot ser![8]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «ceba». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Amades, 1982, p. 279-612.
- ↑ Fàbrega, 2021.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «Ceba». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 de maig de 2012]
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Amades, 1982.
- ↑ Correig i Blanchar, 1986.
- ↑ 10,0 10,1 Llibre Endevinalles, 1925.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Martí i Adell, 1991.
- ↑ Salvà, 1983.
- ↑ 13,0 13,1 Castellví, 1956.
- ↑ Millà i Reig, Lluís. Segon llibre d'endevinalles. Barcelona: Millà, 1990. ISBN 8473041739.
- ↑ 15,0 15,1 Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Correig i Blanchar, Montserrat; Cugat i Solà, Laura; Rius i Benito, Dolors. Una Capseta blanca que s'obre i no es tanca (en català). 2a edició. Barcelona: Ed. Graó, 1986. ISBN 9788485729111.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Fàbrega, Jaume. 100 refranys sobre el menjar i el beure : la saviesa popular a taula. Valls: Cossetània, 2021. ISBN 9788413560441.
- El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19).
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).