Gottfried Leibniz
filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany
Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 — Hannover, Ducat de Brunswick-Luneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg alemany.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Leipzig, 21 de juny de 1646 (Julià) |
| Mort |
Hannover, 14 de novembre de 1716 (70 anys) |
| Ocupació | Matemàtic, jurista, físic, filòsof, diplomàtic, historiador, bibliotecari, musicòleg, traductor, teòric musical, escriptor, diplomatista, poeta, enginyer, zoòleg, arxiver, biòleg, geòleg, consultor polític, filòsof del dret i lògic |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modifica- No sabem gairebé res adequadament, unes poques coses a priori, i la majoria de les coses a través de l'experiència.[1]
- Cada singular substància expressa tot l'univers de la seva manera.[2]
- [...] els coneixements no escrits que es troben dispersos entre homes de diferents oficis, estic convençut que superen tant en quantitat com en importància, tot el que es troba recollit en els llibres, i que la major part de la nostra riquesa encara no s'ha enregistrat.[3]
- (en francès) [...] des connaissances non-écrites qui se trouvent dispersées parmi les hommes de différents professions, je suis persuadé qu’ils passent de beaucoup tant à l'égard de la multitude que de l'importance, tout ce qui se trouve marqué dans les livres, et que la meilleure partie de notre trésor n'est pas encore enregistrée
«Discours touchant la méthode de la certitude et de l’art d’inventer pour finir les disputes et pour faire en peu de temps de grands progrès» (entre agost de 1688 i octubre de 1690), Die philosophischen Schriften, 1890.
- La música és un exercici aritmètic secret de l'ànima, que compta sense saber-ho.
- (en llatí) Musica est exercitium arithmeticae occultum nescientis se numerare animi.
- Carta a Christian Goldbach, 17 d'abril de 1712.
- Arthur Schopenhauer parafrasejà aquesta citació en el seu primer llibre de El món com a voluntat i representació: Musica est exercitium metaphysices occultum nescientis se philosophari animi. (La música és un exercici metafísic secret de l'ànima, que no sap que està filosofant.)
Citacions sobre Gottfried Leibniz
modifica- Sóc filosof i no em convé contradir-me, Leibniz no podia haver-se equivocat.[4]
- — Voltaire
Referències
modifica- ↑ Leibniz, Gottfried. Philosophical Papers and Letters: A Selection. Springer, 1975, p. 736. ISBN 902770693X [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ Leibniz, Gottfried. Discourse on Metaphysics and The Monadology. Courier Dover Publications, 2012, p. 96. ISBN 0486149803 [Consulta: 3 setembre 2014].
- ↑ Leibniz, 1890, p. 181.
- ↑ Voltaire; Meler, 1989, p. 83.
Bibliografia
modifica- Leibniz, Gottfried Wilhelm. Die philosophischen Schriften. Berlin: Weidmann, 1890.
- Voltaire; Meler, Ferran (traductor). Càndid o l'optimisme. Barcelona: Técnicos editoriales y consultores, 1989.