Jaume Perich i Escala
humorista gràfic, escriptor i traductor
Jaume Perich i Escala (Barcelona, Barcelonès, 5 de novembre de 1941 — Mataró, Maresme, 1 de febrer de 1995) fou un dibuixant humorístic i escriptor català.
 Placa commemorativa dels Jardins de Jaume Perich | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Barcelona, 5 de novembre de 1941 |
| Mort |
Mataró (Maresme), 1 de febrer de 1995 (53 anys) |
| Ocupació | Caricaturista, escriptor, humorista i autor de còmic |
| Obra amb drets d'autor | |
 | |
Citacions
modifica- L'arquitectura és l'única forma d'expressió capaç d'indicar-nos on hem de posar el bidet de casa nostra.[1]
Televisió de Catalunya.
- Dir que els pobres som millors que els rics és una tonteria... La prova és que tots els pobres voldríem ser rics.[2]
- (en castellà) Decir que los pobres somos mejores que los ricos es una tonteria... La prueba es que todos los pobres quisieramos ser ricos.
- Últim dibuix d'en Perich, entregat a la redacció de El Periódico i publicat el 2 de febrer de 1995.
Autopista (1970)
modificaRecull de citacions del llibre Autopista publicat l'any 1970, parodia del llibre Camino d'Escrivà de Balaguer:
- El pitjor sord és el que no pot escoltar.[3]
- (en castellà) El peor sordo es el que no puede oír.
- Jo sóc molt més intel·ligent que els meus amics. Lo dolent és que ells pensen igual d'ells mateixos.[3]
- (en castellà) Yo soy mucho más inteligente que mis amigos. Lo malo es que ellos piensan igual de sí mismos.
- (en castellà) Lo peor que le puede ocurrir a uno es morirse de una enfermedad que no sea grave.
- El plor d'un nen és el mes entendridor del món la primera mitja hora.[3]
- (en castellà) El llanto de un niño es lo mas enternecedor del mundo la primera media hora.
- En el món que vivim, indubtablement, el més important és el sexe manament.[3]
- (en castellà) En el mundo en que vivimos, indudablemente, el más importante es el sexo mandamiento.
- Segons les estadístiques, les estadístiques mai diuen la veritat.[3]
- (en castellà) Según las estadísticas, las estadísticas jamás dicen la verdad.
- (en castellà) El fascismo es el régimen político que obliga a sus súbditos a estar manos arriba.
- La religió serveix per ajudar-nos a resoldre una sèrie de problemes que no tindríem si no existís la religió.[3]
- (en castellà) La religión sirve para ayudarnos a resolver una serie de problemas que no tendríamos si no existiera la religión.
Els tres peus del gat (1972)
modificaRecull d'acudits del llibre Els tres peus del gat publicat l'any 1972:
- El perill consisteix que confonguin "llibertad d'acomiadament" amb el "llibertinatge de l'acomiadament".[4]
- Ja hi anem, cap a un ensenyament gratuït, ja... només cal veure com està de mal pagat.[4]
- Jo sóc partidari d'una economia internacionalista: preus europeus i salaris espanyols.[4]
- És horrorós! Tot allò que podríem exportar amb èxit, és d'importació![4]
- Pensi-ho abans de pensar-ho![4]
Los tres pies del gato (1974)
modificaRecull d'acudits de la secció diària d'en Jaume Perich al periòdic La Vanguardia:
- Fes l'amor, no la guerra de la llet.[5]
- (en castellà) Haz el amor, no la guerra de la leche.
- La Vanguardia, 28 de febrer de 1974.
- Bec per oblidar el futur.[6]
- (en castellà) Bebo para olvidar el futuro.
- La Vanguardia, 2 de març de 1974.
- (en castellà) Orden, pero dentro de una libertad.
- La Vanguardia, 17 de març de 1974.
- Sembla increíble! No ha tornat a pujar de preu![8]
- (en castellà) ¡Parece increible! ¡No ha vuelto a subir de precio!
- La Vanguardia, 24 de març de 1974.
Referències
modifica- ↑ «Els Premis Gat Perich». TV3. Sant Joan Despí: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 12-03-2009. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ «El Perich». Revista - La Vanguardia. Barcelona: Grupo Godó, 02-02-1995. Arxivat de l'original el 1457126691. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Perich, Jaume. Autopista : cuando un bosque se quema, algo suyo se quema, señor conde. Barcelona: Estela, 1970.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Perich, Jaume. Els tres peus del gat. Barcelona: Edicions 62, 1972.
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614325320. [Consulta: 1448188860].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614326125. [Consulta: 1448188860].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1614325099. [Consulta: 1448188860].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 1457141235. [Consulta: 1448188860].