Lladre
Un lladre és aquella persona que es dedica a robar, és a dir, a apropiar-se de béns i materials que no són seus.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Són els catalans el lladre de tres mans, que per a robar a les esglésies, agenollat, ajuntava amb l'esquerra una altra de pal, i en tant que veient-li posades les dues mans, el jutjaven devot, robava amb la dreta.[1]
- (en castellà) Son los catalanes el ladrón de tres manos, que para robar en las iglesias, hincado de rodillas, juntaba con la izquierda otra de palo, y en tanto que viéndole puestas las dos manos, le juzgaban devoto, robaba con la derecha.
La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero, 1640. — Francisco de Quevedo y Villegas
- El privilegi d'estar a tot arreu només pertany als reis, a les noies i als lladres.[2]
- (en francès) Le privilège d'ètre partout chez soi n'appartient qu'aux rois, aux filles et aux voleurs.
- Les Femmes, 1856. — Honoré de Balzac
- El món està avui governat per lladres i pirates.[3]
- Discurs del ple d'investidura del President de la Generalitat, 21 de desembre de 2012. — David Fernàndez i Ramos
Dites populars
modifica- (var.) (Olot) De moliner mudaràs, que de lladre no podràs.[5]
- (var.) (Mall.) De moliner mudareu, però de lladre no sortireu.[5]
- (var.) (Poll.) De moliner mudaràs, però lo mateix trobaràs.[5]
- De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.[5]
- De moliner pots mudar, que de lladre no pot faltar.[5]
- La ocasió fa el lladre.[7]
- Los vagamonts son l'arna de la república y llevor de lladres.[7]
Endevinalles
modifica- No té res, però li agrada
tenir tot el que no és seu,
és enginyós, llest, molt hàbil,
i s'amaga si algú el veu.[9]
Referències
modifica- ↑ Quevedo, Francisco de. «La Rebelión de Barcelona. Ni es por el güevo ni es por el fuero». A: Obras de Don Francisco de Quevedo Villegas. Madrid: Imprenta y estereotípia de M. Rivadeneyra, 1852, p. 281-286.[]
- ↑ Balzac, Honoré de. Les Femmes. Paris: Michel Levy; J. Hetzel & Ce., 1856 [Consulta: 17 juny 2014].
- ↑ «David Fernàndez ofereix 'mà oberta per l'autodeterminació, i el puny tancat contra les retallades'». Vilaweb. Partal, Maresma & Associats, 21-12-2012. Arxivat de l'original el 1359596630. [Consulta: 9 febrer 2013].
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Lladre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 6,0 6,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Font, 1898.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Castellví, 1956.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Font, Ramón. Bons consells: ab la traducció castellana. Gerona: Estampa de'n Tomás Carreras, 1898.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.