Marcel Proust
novelista, crític literari i assagista francès, autor de "A la recerca del temps perdut"
Valentin Louis Georges Eugène Marcel Proust, més conegut com a Marcel Proust, (barri d'Auteuil, París, 10 de juliol de 1871 — París, 18 de novembre de 1922) fou un escriptor francès. La seva obra més coneguda és A la recerca del temps perdut.
 Marcel Proust (1900) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
16è districte de París (França), 10 de juliol de 1871 |
| Mort |
16è districte de París (França), 18 de novembre de 1922 (51 anys) |
| Ocupació | Novel·lista, assagista, escriptor, crític literari, poeta i prosista |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Citacions
modificaLes Plaisirs et les Jours (1896)
modifica- L'ambició embriaga més que la glòria.[1]
- (en francès) L'ambition enivre plus que la gloire.
A la recerca del temps perdut (1913-1927)
modificaVol. I: Pel cantó de Swann (1913)
modifica- Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pàl·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.[2]
À la recherche du temps perdu. Vol. 1. Du côté de chez Swann, 1910.
- A l'estiu, el mal temps no és més que un canvi d'humor fugisser, superficial, del bon temps subjacent i fix, ben diferent del bon temps inestable i fluïd de l'hivern.[3]
- A la recerca del temps perdut. I. «Pel cantó de Swann».
Vol. II: A l'ombra de les noies en flor (1919)
modifica- La saviesa no ens ve donada, sinó que hem de descobrir-la nosaltres mateixos, en un viatge que ningú pot estalviar-nos ni fer per nosaltres, no ens podem escapar.[4]
- (en francès) On ne reçoit pas la sagesse, il faut la découvrir soi-même, après un trajet que personne ne peut faire pour nous, ne peut nous épargner.
- A la recherche du temps perdu. II. «À l'ombre des jeunes filles en fleurs».
- [...] Momentàniament eclipsat, el meu passat no projectava més davant meu aquesta ombra de mi mateix que anomenem el nostre futur.[5]
- (en francès) [...] momentanément éclipsé, mon passé ne projetait plus devant moi cette ombre de lui-même que nous appelons notre avenir.
- A la recherche du temps perdu. II. «À l'ombre des jeunes filles en fleurs».
Vol. VI: La fugitiva (1925)
modifica- Deixem les dones boniques amb els homes sense imaginació.[6]
- (en francès) Laissons les jolies femmes aux hommes sans imagination.
- A la recherche du temps perdu. VI. Volum 15. «Albertine disparue», p. 47, 1927.
Citacions sobre Proust
modifica- És un realista dels records de la realitat –i el temps retrobat–, cosa sensiblement diferent, sovint més complicada.[7]
- Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla
- En la base de l'obra de Proust hi ha un onanisme esborronador, microfònic, persistent, deliberat, continuat, infinitament petit, infinitament gran, transcendental.[7]
- Sobre París i França (OC IV, 230). — Josep Pla
Referències
modifica- ↑ Proust, 2015, p. VI.
- ↑ Albaigès, Josep M. Quin tip de riure! Antologia de disbarats. Barcelona: Lleida, 2009. ISBN 9788497797481 [Consulta: 1343844081].
- ↑ Proust, 1986, p. 199.
- ↑ Proust, 2012, p. 449.
- ↑ «Marcel Proust.». Le Monde. [Consulta: 28 novembre 2016].[]
- ↑ «Marcel Proust / Albertine disparue». Le Figaro. [Consulta: 28 novembre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 «Les ciutats europees de Josep Pla». Fundació Josep Pla, 2010 – 2011. Arxivat de l'original el 1457378619. [Consulta: 23 agost 2014].
Bibliografia
modifica- Proust, Marcel. Les plaisirs et les jours. Booklassic, 2015. ISBN 963526836X.
- Proust, Marcel. À la recherche du temps perdu. Humanis, 2012. ISBN 9791021900059.
- Proust, Marcel; traducció de Jaume Vidal. Pel cantó de Swann. 1a ed. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. ISBN 84-7456-320-8.