Roma
capital d'Itàlia
Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima.
Coliseu de Roma | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Dades bàsiques | |
Localització | 41°53′35″N 12°28′58″E |
Lloc web | https://www.comune.roma.it/ |
Citacions
modifica- (en llatí) Roma traditoribus non praemiat.
- Lusitània, 139 aC. — Quint Servili Cepió
- Citació històrica atribuïda a Quint Servili Cepió dirigint-se als assassins de Viriat, que volien rebre la recompensa després del seu acte.
- Lusitània, 139 aC. — Quint Servili Cepió
- L'orgullosa Roma serà destruïda per la seva pròpia prosperitat.[2]
- (en llatí) Frangitur ipsa suis Roma superba bonis.
- Elegiae, S. I aC. — Sext Properci
- La ciutat eterna.[3]
- (en llatí) Aeterna urbs.
- Carmina. Llibre II, S. I aC. — Tibul
- Roma o Mort![4]
- (en italià) Italia e Vittorio Emanuele, Roma o Morte.
- 1 d'agost de 1862. — Giuseppe Civinini
- Ordre de la jornada de l'1 agost de 1862, escrit per Giuseppe Civinini, secretari de Giuseppe Garibaldi, que fou llegit als voluntaris de Garibaldi a Palerm. També fou el crit de guerra dels voluntaris de Garibaldi en la batalla de l'Aspromonte.
- 1 d'agost de 1862. — Giuseppe Civinini
Dites populars
modifica- (var.) Demanant, demanant van (o es va) a Roma.[5]
- (var.) Demanant demanant, troben Roma.[6]
- (var.) Qui llengua te, á Roma vá.[7]
Frases fetes
modifica- Anar a Roma i no veure el Papa.[6]
- anar a un lloc i tornar-ne sense haver vist les coses principals d'aquell lloc
- Anar a Roma per ponent.[16]
- Fer quelcom de manera errònia.
- Anar a Roma per tot.[6]
- Llançar-se decididament a una empresa difícil.
- Ja està bé Sant Pere a Roma.[17]
- Desig de mantenir l'statu quo
- No anar-se'n a penedir a Roma.[6]
- (var.) No haver d'anar a Roma per la penitència.[6]
- Ésser castigat per si mateix
- Puja aquí dalt que veuràs Roma.[18]
- Indicar a algú que ens hem adonat de l'intent d'engany o trampa.
Referències
modifica- ↑ «Roma no paga traïdors». El fil d’Ariadna, 23-08-2010. Arxivat de l'original el 1293989555. [Consulta: 14 juny 2012].
- ↑ Harbottle, 1897.
- ↑ Arróniz Hidalgo, 1997.
- ↑ Fumagalli, 1989.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 139.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 161.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 172.
- ↑ Ròs, 1736, p. 87.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 174.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 203.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 204.
- ↑ Fontana et al., 2016, p. 8.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 33.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 122.
- ↑ Banús; Calbet, 2013, p. 171.
Bibliografia
modifica- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Roma». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Arróniz Hidalgo, José-Guillermo. Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Claret, 1997. ISBN 8482971379.
- Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9.
- Banús, Maria (Banús Garcia); Calbet, Josep Maria. Rentar-se'n les mans (en català). Valls: La Torratxa, 2013 (Racó de les expressions ; 3). ISBN 9788495757890.
- Fumagalli, Giuseppe. Chi l'ha detto? Tesoro di citazioni italiane e straniere, di origine letteraria e storica, ordinate e annotate. Milano: Ulrico Hoepli, 1989. ISBN 8820300923.
- Harbottle, Thomas Benfield. Dictionary of Quotations (Classical). London: Swan Sonnenschein, 1897.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Ròs, Carles. Tratat de adages, y refranys valencians (en català). València: Imprenta de Josep Garcìa, 1736.
Enllaços externs
modifica- Portal de l'Ajuntament de Roma (italià)