Bons Consells

BONS CONSELLS

ab la traducció castellana


per

DON RAMÓN FONT,
[il·legible]



GERONA:
estampa de'n tomás carreras

PROLECH

Bons consells son, estimat lector, molt curts, força senzills y quasi tots profitosos de debó. Uns porten la firma de Deu, altres lo rasgo de grans mestres y altres lo sagell de centenars de generacions. La millor y més gran part son veritables refrans de la nostra ben volguda llengua, y los restants, si no s'han guanyat encara la patent de refrá, uns ab altres la tenen ben merescuda.
Hi ha molt sabies lliçons sobre religió y moral, medicina é higiene, economia casolana, filosofia, lleys, bona criança y altres assumptes ab vivesa, tino, gracia y valentia donades.
Si les obres literaries de nostra terra no haguessen dit á tothom i en alta veu, que la parla catalana es llengua y valenta y molt rica y ben harmoniosa y tres vegades dolça, ho dirien la millor y més gran part dels «Bons Consells».
Enténganho be tots los catalans qui dintre nostre casa payral fins ab sos compatricis parlen en castellà, y tots los castellans qui no volen apendre la falaguera llengua de la terra que'ls dona carinyosa hospitalitat.

I

Bons consells sobre religió y moral

Abans de burlarte d'algú, mira be com ets tú.
Ab bona ó mala pitança no faltes á la templança.
Ab increduls ó masóns ni amistat, ni relacións.

Ab paciencia y més paciencia s'arriba á jutge de la Audiencia ^[1].
Ab tothom ser agradós may superbiós.
A cadascú lo seu ^[2].
Ahon la gent no va á missa, no hi faces estada.
A la mala costum trencarli les cames.
Al cel no s' hi va ab cotxe ^[3].
Al qui cau y s'alça, Deu l'ajuda.
Al qui mal viu, la por li segueix.
Als sants y als minyons no'ls prometes que no 'ls dons ^[4].

Amich mal reconciliat enemich doblat ^[5].
Ans de moure plet, feshi avinença ^[6].
Apartant les ocasions, fugen les tentacions.
A perill prompte remey cuitat.
A portes tancades lo diable se'n torna.
A qui mal fa perdonarás y mal per mal may tornarás.
A qui no's cansa de pregar, Deu li fa gracia ^[7].
Arch sempre armat ó fluix ó trencat ^[8].

Aucell de rapinya sempre está sech.
Avars y superbiosos viuen frenetichs ^[9].
Balls de caretes ó de saló porten llágrimes a discreció.
Boca que no parla, Deu no l'ou.
Bossa de jugador no ha de menester tancador.
Burles ab dany no cumplen lo any.
Cada pal que aguante sa vela.
Casa de renegador sempre te pena ó dolor
Cent quimeres no paguen un deute.
Com la fulla d'un arbre cau l'hermosura de la cara.
Com més increduls més fanatichs ^[10].

Creu filosop en la creu y haurás ajuda de Deu.
Cristiá per força no plau á Deu.
De fer be mal no 'n pervé ^[11].
De les lleys del honor lo diable ne 's l'autor.
Del mal que altre ha sufert, jamay hages plaer.
Del ou ve 'l sou, del sou lo bou y del bou la forca ^[12].
Dels pecats dels pares ne van los fills geperuts.
Dels plets la mena se 'n perde.
Del treball ve lo descans.
De lo que tens y no es teu, no se 'n gaudirá ton hereu.
De mal agrahits l'infern n 'es plé.

De mals parlaments ixen grans bregues.
De per tot se va al cel.
De xiquet se cria l'arbre dret.
Desgraciat es l'envejós ^[13].
Deu nos diu, ajudat y t'ajudaré
Deu dona 'l fret segons la roba ^[14].
Deu paga y no diu com ni quan.
Deu tanca una porta y n'obra un altra ^[15].
Deu te per donar, més que no ha dat.
Digues ab qui vas y 't diré qui serás ^[16].

Diners mal guanyats mal profit fan.
Disputes de sogra y nora porten l'infern abans d'ora.
Ditxós qui mort be ^[17].
Ditxós qui está en gracia de Deu ^[18].
Durará per dies curts la casa feta ab furts.
En lo gran mal Deu ajuda.
En tot temps lo peresós ha sigut menesterós.
Entrar ó sortir de la iglesia sens fer lo senyal de la creu, fa jueu.
En vil arbre no hi trobarás fruyt que bo sie ^[19].
Es tan inmoral la rifa de Madrid, com lo pitjor dels jochs prohibits.
Estudia lletrat com si sempre haguesses

de viurer y viu com si haguesses de morir desseguida.
¿Fas mal?, tem altre tant.
Fes be lo temps que viurás, que axó te'n portarás.
Fes tos afers ab repós, dexa dir al envejós.
Feu lo be, ans no moriu.
Feyna feta may es destorb.
Gloria vana floreix y no grana.
Gran ciencia es lo conexement y menyspreu de sí mateix.
Guays y vestit negre no trauen l'ánima de pena.
Guerra, cacera y amors per cada pler mil dolors.
Hi ha temps per tot, si be s'aprofita.
Hisenda mal guanyada no tindrá gayre durada.
Home desdit no val un ardit.
Home pacifich tot ho endreça.

Home sense bens, ofici ó carrera, anirá sempre de mala manera.
Horrenda vilesa es lo desafiu ^[20].
La alegria está en lo ben viure ^[21].
La almoyna quan la farás, no mires á qui la fas.
La almoyna que 's fa secreta es accepta y molt perfecta ^[22].
La capa que 's deu no abriga gayre.
La caritat ben ordenada comença per sí mateix ^[23].
La caritat es la més gran de totes les virtuts ^[24].

La conciencia dolenta es com la goma, s' estira y s' arronça.
La donzella recatada será mol bona casada ^[25].
La gracia de Deu arriba per tot.
La ira es un vici que fa perdre 'l judici ^[26].
La ira trau l' home de judici ^[27].
La lley de Deu no vol trampes.
La mar com més te més brama ^[28].
La millor sort dels daus es, no jugarlos.
La millor sort de la rifa es, no posarhi.
La obediencia es una gran virtut ^[29].

La obediencia ompla 'l cel y la rebelió l'infern.
La ocasió fa 'l lladre.
La ociositat es mare de tots los vicis ^[30].
La paciencia tot ho alcança.
La passió enfosqueix lo conexement.
La peresa es mare de la pobresa.
La taca no hi sie, la pols bufant fuig.
Les arts que adulan al vici, no son arts son vil ofici ^[31].
Les burles fan com les professons, se 'n tornen allí d' hon han sortit.
Les burles passan á veres.
Les comparacions son odioses ^[32].
Les corrides de toros dexemles pels moros.

Les males companyíes no porten res de bó ^[33].
L' acte més bo, que'l sabi pot fer, es complir lo sant voler.
L' ateo está malalt ó del cor ó del cap ^[34].
Lo camí del infern es molt ample ^[35].
Lo cap dret y lo cor net.
Lo diable es la mona de Deu.
Lo dolç parlar aumenta los amichs y lo llengotejar los enemichs ^[36].
L' enviar lo servey á l' hospital, no fa bon amo.
L' envejós no te repós.
Lo fer be may se pert.

L' home de be per tot arreu es ben arribat.
L' home deu menjar per viurer y no viurer per menjar ^[37].
L' home honrat may en desafio se bat.
L' home ociós no viu ab repós ^[38].
L' home proposa y Deu disposa ^[39].
L' home qui s'alaba, está lluny de vehins.
L' home zelós d'un mal ne te dos.
L' Iglesia es mare.
L' incredul te males entranyes ^[40].
L' incredul viu rabiós ^[41].

Lo jutge qui no te conciencia, no fará bona sentencia.
Lo lladre no té perdó, si no fa la restitució ^[42].
Lo mentider no es cregut quan diu veritat ^[43].
Lo que'ls ulls no veuen, al cor no dol.
Lo que no guarda 'l seté, no ho guarda re.
Los abusos se paguen ^[44].
Lo sacerdot retirat de tothom es estimat.
Los qui s' agenollan de un sol genoll, solen ser coixos.
Lo treball manté la salut del cos y de l' ánima ^[45].

Mala gent no fan bona professó.
Males prometences no s' han de complir ^[46].
Mal usar no pot durar, la justicia may se cansa.
Mata més gent la taula que la guerra y més que la taula y la guerra n' ha mort l' impuresa ^[47].
Matém la propia voluntat y l' infern quedará tancat y barrat ^[48].
Més aviat es atrapat un mentider que un coix.
Més costa lo mal viure que lo ben viure.
Més pot Deu que tots los dimonis del infern.

Més val anar sol que mal acompanyat.
Més val mendicar que en la forca gambejar.
Molt sabi serás, fill meu, si alcances temor de Deu ^[49].
Molt mals son resultats de abusos perpetrats.
Ni la missa ni 'l donar civada destorba llarga jornada.
Ningú pot servir á dos senyors ^[50].
No donarás pau al cor servint á les males passions sino resistintles.
No enveges res á ningú, procura adquirirho tú ^[51].
No es soldat com cal, qui se rebela contra 'l general.

No fer cas de la injuria, es la millor venjança.
No se mou fulla que Deu no ho vulla.
No 't burles del meus dols, que quan los meus serán vells los teus serán nous.
No 't refies de la hora de la mort per passar comptes.
No 't trenques la testa per ser rich: lo pretenir diners ha fet molts infeliços, lo tenirlos no ha fet feliç á ningú ^[52].
¡Oy n' han fet de morts! ¡lo joch, la borratxera y los vils amors!
Paga lo que deus y sabrás lo que tens.
Peresa porta pobresa.
Poch parlar y ben obrar.

Primer es la obligació que la devoció.
Quan l'avaricia 's fica al cor, tot ell se torna un niu de corchs ^[53].
Quan la terra del cel se divorcía, adeu pau, y consols y poesía ^[54].
Quan un no vol, dos no 's barallen.
Quan vulgues dir mal d' algú, primer pensa com ets tu.
Qui ab ferro mata del ferro mort.
Qui al cel escup, á la cara li cau.
Qui camina per mal camí, no fará pas bona fi.
Qui de roba d' altri se vesteix, al mitg del carrer lo despullan.
Qui estiga trist que s' encomane á Deu ^[55].

Qui fa tot lo que pot, no está obligat a més ^[56].
Qui fuig de Deu, en va corre.
Qui mal fa, mal trobará.
Qui més té, més vol ^[57].
Qui no castiga al infant, no'l corretgeix quan es gran.
Qui no es generós, está prop de no ser bondadós.
Qui no ha caygut, está per caure.
Qui no te fe, no te res.
Qui recull al bandoler, dins breu temps no tindrá graner.
Qui se casa per interés, moço de sa muller es.
Qui se desafia, peca contra Deu, contra si mateix y contra 'l próxim.

Qui sembra vents, recull tempestats.
Qui se posa en perill, cau ^[58].
Qui treballa en les festes, sempre será pobre.
Qui va ab un coix, al cap de l' any coxeja ^[59].
Qui va contra la seva sanch, va contra Deu.
Sabi es l' home, qui no més sab santificarse.
Sense humilitat no hi ha grandesa.
Sense obres la fe no serveix de re ^[60].
Sense urgents ocupacións no dexes d' ohir sermons.

Serás tingut per home sabi, si disimules l' agravi.
Set vegades cauen los justos ^[61].
Si de mal just ve l' anyell, mal profit fará la pell.
Si l' arbre gran vinclar voldrás, ans que 'l vincles lo trencarás.
Si 'l remat no te pastor, les ovells s' esgarrien.
Si 's plegassen tots los cafés, la moral y la salut no hi perderíen res.
Si un cego acompaña á un altre cego, tots dos caurán á la fossa ^[62].
Tal mesura com faréu, vos será feta ^[63].
Tal farás tal trobarás.

Tanta culpa te qui mata la cabra, com qui li aguanta la garra.
Tan si ho creus com sino ho creus te morirás, y tan si vols com si no vols compte donarás.
Te promés perdó lo penitent, pro lo pecador no pot comptar ab lo dia present.
Tan se val curta com llarga la vida, lo que convé es que bona sie ^[64].
Terra d' increduls, terra de bretuls.
Tonto, covart y escandalós es lo suicida.
Tornant favor per agravi, negocia l' home sabi ^[65].
Tot be que no ve de Deu, se fon depressa com la neu.

Tothom arréu porta sa creu ^[66].
Tot lo mon te fí.
Tot lo que Deu fa, ben fet está.
Tracta sempre als altres, com voldríes esser tractat.
Una mentida may fa honor ^[67].
Una ovella ronyosa empesta tot lo remat ^[68].
Una poma podrida en fa malbé cent de bones ^[69].
Val més bon callar que mal parlar.
Val més Deu ajudar que matinejar ^[70].

Val més pobre honrat que rich desbaratat.
Vanitat y hermosura tot fa cap á la sepultura.
Vicis y disgustós matan molta gent.
Viure mal y acabar be no pot ser.

II

Sobre medicina é higiene

Ab set hores de són, ja n' hi ha prou ^[71].
A cinquanta anys pochs banys.
A fibló de vespa ó abella cera d' aurella.
Ahon no hi entra 'l sol, los mals hi níen.
Al costipat lo suar lo bat.

Al home vell múdali l' ayre y hi deixará la pell ^[72].
Borratxos, farts y llaminers, no viuen bons, ni moren vells.
Cotilles y corbates estretes tenen males tretes.
D' ayres frets, humits y forts guárdeten si pots.
De dia la cambra ventejada, de nit que no hi corre l' ayre.
De metge poch, d' apotecari menys, de curandero gens y d'higiene molta.
De nits flors y brasers fora de la cambra.
Després de sopar, reposar.
En ser dia deixa lo llit, tindrás salut y dalit.

En so humit ó entre parets rónegues, no t' hi allotges.
Entre doctors sens gayre doctrina, dona lo polç al de la homeopatía.
Es un bon remey contra l' hipocondría, lo passeig de bon matí pel ayre libre.
Fruita verda amussa.
Gelats y llaminedures fan malbé les dentadures.
Guarda't d' hom mal barbat y de vent acanalat.
Guardat d' ayre infestat y de portar lo vestit mullat.
L' aygua es la millor beguda ^[73].
L' ayre sanitós ha d' esser: pur, suau, tebi y sech.
La cambra de dormir no ha de fer olor, ni pudir.

La comuna apartada de la cambra y de la cuyna.
La cremadura ab aygua fresca se cura.
La esperança y la paciencia son dos remeys de gran potencia ^[74].
La netedat sosté la sanitat.
La picada d' escorpí ab mel s' ha de gurir.
La recayguda es pitjor que la malaltia.
Lo braç al pit y la cama al llit ^[75].
Lo guisat ó d' encalent ó rescalfat.
Lo millor remey es lo que prova ^[76].
Lo porch fresch y lo vi novell causan dolors al ventrell ^[77].

Lo que crema al paladar, al ventre ha de perjudicar.
Lo que no agrada als ulls, no plau a la boca.
Los millors bolets tirarlos al fe mer.
Lo vestit de llana es millor, que'l de seda, fil ó cotó.
L' ull fregarlo ab lo colze.
Malaltia incurable es la vellesa ^[78].
Mastega be y ensaliva com cal, si no vols que 'l ventre se 't pose malalt.
Matan més gent las medicinas que los mals, hon los metges son ignorants.
May se ha de avisar al metge, per haver sopat poch.
Menjar massa salat ó cohent, enmalalteix á la gent.

Menjar y beure assentat y dormir de costat.
Menjar molt y pahir be no pot ser.
Menjar ó beure á deshora, lo pahidor pertorba.
Mes n' ha mort la cena que n' ha curat Avicena ^[79].
Mes ne moren farts que de fam ^[80].
Mes ó menys s' ha de menjar, segons la gana, la feyna, y la edat.
Metge vell y cirujiá jove.
Moltes comoditats son enemigues de la salut.
Molts se moren per la boca com los pexos.
Net, fresch, grat y sá, síe 'l teu menjar.

No menges á dojo gallines y capó, menja llegum y bon pexó.
Guardat de cambis repentins de llum y temperatura.
Pa del día ó de farina flor es dolent pel pahidor ^[81].
Pa sense gens de segó dígali midó.
Peus calents, cap fresch, ventre lleuger y cos net.
Poch vi, pa de casa, no gayre carn, peix, verdura y llegúm abundant.
Quan cauen llamps, apartat dels arbres y de les canals d' ayre.
Quan la set t' apreta molt en lo fort de la calor, no carregues d' aygua, glopéjala ab vinagre ó llimó.
Quan lo metge no enten la malaltía, la higiene es la millor medicina.

Quan síes convidat, no menges més de lo acostumat.
Quan te trobes malalt ó de mal humor, pensa que aprés d' un jorn dolent en ve un de bo.
Qui poch menja, molt temps menja ^[82].
Qui sopa massa, somía molt ^[83].
Qui vol viure molt, ha de sopar poch.
Si al cos no li donen lo que es seu, s' hi ageu ^[84].
Si vius al agoit y lo mal posa arrels, la medicina no hi arribará á temps ^[85].

Si vols lo singlot curar, posat á terra ben estirat.
Si vols viure molt y sá ¡via fora licors! has de cridar.
Suat ó cansat, al ayre no estigues parat.
Suau alegría, exercici moderat y taula parca.
Treballa dret, no estigues molt assentat y geu solsament per necessitat ^[86].
Un poch de vi fa pahir, molt es verí ^[87].
Val mes suar que tossir.

III

Sobre economía casolana.

Abans de fer una cosa, pren consell si es perillosa.
Al pagés endarrerit cap anyada li es bona.
Amo qui te moços y nols veu, se fa pobre y no s' ho creu ^[88].

A qui llança lo sobrat, lo necessari li mancará.
Ase qui 'm port y no cavall qui m' enderroch ^[89].
Barca parada no guanya nolits.
Bens de mala lley no 'ls vulles á cap preu.
Cadascú de son ofici ^[90].
Casa de anants y vinents acaba prompte sos bens.
Casaques de paper no duran gayre ^[91].
Compte y rahó sostenen la amistat.
Dexa diners als amichs, si vols tenir enemichs ^[92].
Del mal pagador gra ó palla.

Dona la volta al mon y te'n tornarás al Born.
En caxa oberta lo just hi peca.
En hostal y bodegó se paga á discreció.
En la casa que ningú hi renya, no hi ha pa.
En la casa que no 's treballa, no hi entra diner ni malla.
En lo fort de la caló compra la llenya y lo carbó.
Goberna la boca segons la bossa.
Hisenda de molts se la mengen los cargols ^[93].
Home de plets pobre segur.
Home de molts oficis pobre segur ^[94].

Home de rifes pobre segur.
Home sense bens, ú ofici, ó carrera anirá sempre de mala manera.
La amistat á una part y l'interés á un altra.
La caritat als pobres sosté les cases.
La clau és la pau.
La diligencia es mare de la bona ventura.
La persona que molt muda, sempre la veurás perduda.
La por guarda la vinya.
La regla mante'l cos y la casa^[95].
L'arbre sovint trasplantat no posa arrels.
Les máquines y eynes en baga tenles netes y ben cuidades.
Lo barato es car.
Lo bon goret dona gros esplet.

Lo bon pastor tond les ovelles, no les escorxa.
Lo ja ja res va acabar ^[96].
Lo jornal petit atrapa 'l gros.
Lo pagés á la terra y 'l soldat á la guerra.
Lo pagés sempre ha d'estar, prop dels qui fa treballar.
Los esforsos aislats solen dar pochs resultats.
Lo temps es or ^[97].
Lo temps perdut may més torna.
L' ull del amo engrexa al cavall ^[98].
Massa oli á la plata, fa mal al coll y á la butxaca.
Més val tenir que penedir.

Moltes candaletes fan un ciri pasqual ^[99].
Molts se 'n van al hospital, per no cuydar son cabal.
Molts s' han donat cops al cap, per haver dexat la feyna per l' endemá.
Mula guita venla desseguida.
Musich pagat no fa bon só ^[100].
No cerques lluny, lo que tens aprop.
No faces obres noves, si no tens diners de sobres.
No hi ha poc que no abaste, ni molt que no 's gaste.
No naxerán fares en ton camp ú hort, si al sembrar llegúm hi poses roldó molt.
Obra començada es mitj acabada.

Pagés qui molt va als mercats, no tindrá gayres ducats.
Pedra movediça no posa molça ^[101].
Per no perdre sos esplets, l' home cuerdo no vol plets ^[102].
Pert més lo coquí que 'l generós.
Petjada de pagés no fa mal á res.
Quan del mas s' allunya l' amo, les termes s' hi acosten ^[103].
Quan no tingas res á fer, planta arbres; mentres tu dorms ells treballan.
Qui aygua atura blat mesura.
Qui compra mes del que pot, prest ho ha de vendre tot ^[104].
Qui enmatlleva per comprar, prest haurá de vendre per pagar.

Qui estalvia quan pot, gasta quan vol.
Qui furta plansóns, fa com lo selvatge, qui per abastar lo fruit, talla l' abre.
Qui matineja, te temps per tot ^[105].
Qui no adoba la gotera, ha de adobar la casa entera.
Qui no governa be sa casa, mal governará la dels altres.
Qui no te sobres de pa, que no crie ca.
Qui no treballa, no menja ^[106].
Qui no treballa quan es fadrí, ha de treballar quan es rocí.
Qui paga be, credit te.
Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu.

Qui sembra, cull.
Qui sembra en camí ral, pert lo grá y lo jornal.
Qui s' empenya per segar, té de batre per vendre.
Qui sempre en trau y may hi posa, prest acaba la bossa.
Qui tart se lleva, tot lo dia trota ^[107].
Segons l' aucell la gabia.
Sabater amich ó parent calça car y dolent.
Segons la bossa la carroça.
Segons la paga la feyna.
Segons lo guany fes lo despés.
Sempre diu lo bon català, ¿qué menjarém demá?
Si menges més del que guanyes, vestirás de tireranyes.

Si tens un ardit per vil, may arribarás á mil ^[108].
Tot fa servey una vegada al any.
Tothom ha de menester una pometa per la set.
Tot lo bo costa ^[109].
«Treballant fa mel l' abella: fem com ella».
Una bossa solament té la casa que hi ha argent.
Un vestit apedaçat n' estalvía un de nou.
Val més poch que res.
Val més amo de poch, que moço de molt.
Val més bona hipoteca, que formal promesa ^[110].

Val més rich pagés que pobre burgés.
Val més un bitxach al plat que una perdiu volant ^[111].
Val més un duro d' aglans que un xavo de blat ^[112].
Val més un pedaç que un forat.
Vendre masos per comprar valors, es canviar l' or fi per vil plom.
Vora de forn y niu no hi faces niu.

IV

Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.

Ab ton senyor no vulgues partir peres, perque's menjará les madures y tú les verdes.
A grans mals grans remeys.
Ahon la lley no fa distinció, no debem ferla ni tú ni jo^[113].

Al amich y al cavall no cansarlos.
Al amich provarlo primer, ans no l' hages de menester.
Al castigador més li escau la dolçura que 'l rigor ^[114].
Al home bajá dónali un dit y se 'n pendrá una ma ^[115].
Allí on manen tres, n' hi sobren dos.
Als teus fills procura donar, més de lo que de lley els puga tocar ^[116].
Amichs pochs y bons.
Amistat per interés no dura, perque no ho es.
A paraules tontes orelles sordes.

A qui no te pot ajudar, no vulgues los teus mals comunicar.
A so de tabals no s' agafen llebres.
Atent ab tothom y familiar ab pochs.
Bens de fortuna muden com la lluna.
Cada cosa té son temps ^[117].
Cada qual ab son igual.
Cárrega que plau no pesa.
Casa de dos portes fa de mal guardar.
Com més amichs més clars ^[118].
Com més lleys més mals ^[119].
Com més lleys més plets ^[120].
Consell sens remey riute d'ell.
Contra fets evidents no hi valen arguments ^[121].

Corda que molt s' estira, aviat se trenca.
Creu al sabi y no errarás.
De la abundancia del cor parla la boca ^[122].
Dels escarmentats ixen los avisats ^[123].
Dels qui fugen, alguns n' escapen.
De llunyes terres moltes mentides.
Deu nos guart de boigs en lloch estret.
Deu nos guart d' un ja está fet, si es mal y no 's pot desfer.
Deu te guart de poll ressuscitat.
Dexa de nit llonga vía, pren de jorn alberguería.
Deya un emperador, lo diner no fa

pudor: si es de mal just, empesta les mans y lo cor.
Dos galls en un galliner no cantan bé.
En arbre caygut tothom hi fa llenya.
En boca tancada no hi entra mosca ni alada ^[124].
Encare que 's vestexe de seda la mona, mona se queda ^[125].
En la boca del discret lo que es públich es secret.
En les obres y en la fe se coneix qui te vol be ^[126].
En malaltía y presó coneixerás ton companyó.

Enteném tácitament concedit, lo que expressament no está prohibit ^[127].
Entre parents no te hi poses més que per avenir.
Fan més fressa dos que criden que mil qui callen.
Fes que siga l' ultim en donarte parér, l'advocat qui ha de portar lo plet ^[128].
Fins los coloms tenen fel.
Ha de ser molt dolenta la cosa que no val un demanar.
Hi ha de tot en la vinya del Senyor.
Hi ha mes boigs al carrer que á sant Boy ^[129].

Home previngut val per dos.
Jurament contra la moral no pot obligar may ^[130].
La amistat sols entre iguals ^[131].
La absensia causa oblit.
La boca no admet rahóns.
La culpa es tan negra que ningú la vol.
La defensa es de dret natural ^[132].
La defensa no es bona, si es massa llonga ^[133].
La dona ab qui casarás, fes que sie del teu braç.

La dona discreta viu retreta.
La esperiensia es mare de la ciencia ^[134].
La gota d' aygua forada la pedra ^[135].
La igualtat absoluta es com la bogería de Procusto, qui tallaba les cames llargues y desconjuntaba les curtes.
La llengua no té os y talla gros.
La molta conversació ocasiona lo menyspreu ^[136].
La mort tot ho trenca ^[137].
La necessitat no te lley ^[138].

La paraula al home s' ha dat, per dir sempre la veritat ^[139].
La paraula eixida de la boca no pot tornar enrera.
La perfídia mata la caça.
La pobresa es mal conseller ^[140].
La pobresa no es vilesa.
La política no té entranyes.
La práctica trau mestre.
La primera informació no la creu lo bon baró.
La rahó no vol força.
La rahó s'imposa.
La unió fa la força ^[141].
La vista enganya.
Les criatures diuen lo que senten dir.

Les presses esguerran moltes feynes ^[142].
L' amor ab amor se paga.
L' amor dels avis fa dolents als nets ^[143].
L' anar á la guerra, lo navegar y lo casar fan de mal aconsellar ^[144].
L' avaro hon te lo tresor té' l cor.
Les innovacions son perilloses ^[145].
Lo bon pagador de lo dels altres es senyor.
Lo cervell está dalt de tot, per regir als ulls, orelles, boca y cor.
Lo demanar es cortesia.

Lo diable quan es vell se fa ermitá.
Lo foraster fa nosa en la casa dels altres y falla en la seva.
L' habit no fa 'l monjo ^[146].
L' home confiat, prest es perdut y acabat.
L' host es com lo pex menut, al cap de tres días put.
Lo lliberalisme es la mort de la llibertat.
Lo major, si es cortesá, al menor saludará.
Lo millor secret es aquell que un hom se guarda.
Lo pitjor de tots los mals es tractar ab animals.
Lo poch parlar es sabiesa ^[147].

Lo preguntar no es errar, pro la pregunta pot ser necia.
Lo que abunda, no perjudica ^[148].
Lo que ja es prou clar, no s' ha de provar ^[149].
Lo que no vols que se sápiga, no ho digues ^[150].
Lo que no te amo, es de qui primer ho agafa ^[151].
Lo que prova massa no prova res ^[152].
Lo que 's fa contra dret, s' ha de tenir per mal fet ^[153].
Lo saber no ocupa lloch.

Los sabis tenen á mengua, fer servir massa la llangua.
Los vagamonts son l'arna de la república y llevor de lladres.
Llengua muda may fou batuda.
Lletres y armes noblesa alcancen.
Llibre tancat no fa lo lletrat.
Mal parlar no es cortesia, ni bona usança.
May faces lo muçol, quan convé parlar.
Mentres hi hage homes, hi haurá vicis ^[154].
Més aviat se sab lo mal que lo be.
Més hi veuen quatre ulls que dos.
Més s'alcança ab una ditada de mel que ab una arroba de vinagre.
Més val ignorar que aprendre.

Més val dolenta avinença que bona sentencia ^[155].
Més val pa axut ab amor que gallines ab remor ^[156].
Més val un dolent ajust que lo millor plet.
Molts pilots perden un barco.
Morros y mala cara trauen la gent de casa.
Ni bisbe de bon grat, ni soldat per força ^[157].
Ningú es profeta en la patria seva ^[158].

Ningú naix mestre.
Ningú pot donar lo que no té ^[159].
No hi ha prou estopes, per tapar totes les boques.
No comptes com segur lo que encara ha de venir.
No dexes la carretera, per anar per la drecera.
No digues á un, lo que no vulgues que sápiga tothom.
No digues blat que no siga al sach y encare ben lligat.
No digues mal del día que passat no sía.
No es cert, tot lo que 's diu.
No es or, tot lo que llúu.
No fa poch, qui calla y fa son joch.
No hi ha res mes barato que lo que 's compra.

No hi ha paraula ben dita que no puga ser mal compresa.
No hi ha rosa sens espines.
No 't fies jamay del Jurat, perque es un joch de disbarats ^[160].
No 't fiques, hon no 't demanen.
No 't fiques, en lo que no 't toque ^[161].

No 't refies de ja fárem.
No tindrás parent millor que un amich que 't tinga amor.
Paga a ton senyor los drets y allunyat de ses parets.
Paraules y fulles lo vent se les emporta.^[162]
Pel poble treballador val més un grá de blat, que totes les modernes llibertats ^[163].
Pensa com cal y acertarás ^[164].
Per conexer á algú, s' hi ha de menjar un cartá de sal.
Perque sí o perque nó, no es cap rahó.
Per riquesa no cal estufarse, ni per pobresa espantarse.

Per tot arreu hi ha cent llegües de mal camí.
Per una festa no 't trenques la testa.
Per un frare no 's pert un convent.
Petita brasa crema una casa.
Poch á poch se va lluny ^[165].
Preguntant, se va á Roma.
Prop de montanya y ribera es la terra falaguera.
Quan ab algú parlarás, no t' acostes prop son nas.
Quan cridan ¡viva la llibertat!, tanca be la porta.
Quan de censos ó censals rebs la penció, fes que el recibo te 'n firmen un teló.
Quan es madura la fruita, per ella mateixa cau.

Quan estigues enfadat, tarda á parlar y á obrar ^[166].
Quan la intanció es duptosa, interpretemla á la bona ^[167].
Quan los drets dels pledejayres no son clars, s' ha de favorir al demandat ^[168].
Quan lo diable va á resar, mira que 't vol enganyar.
Quan l' enemich está despert, no dormes ^[169].
Quan se tanca una porta, un altra se'n obra.

Quan vages á un casament sigas prudent.
¿Qué fan los infans?, lo que veuen fer als grans.
Qui ab bon mestre está, aprendre deu.
Qui á tothom tuteja, á molts ofent.
Qui á poch está avesat, ab poch s' acontenta.
Qui assegura, dura.
Qui be ama, be castiga.
Qui be ama, may oblida.
Qui be 't fará ó se 'n anirá ó se 't morirá ^[170].
Qui calla atorga.
Qui calla no diu res ^[171].

Qui cerca, troba.
Qui compra quelcom contra dret, se presum que no té bona fe ^[172].
Qui diners te á cobrar, moltes voltes ha de dar.
Qui endevant no mira, enrera cau ^[173].
«Qui en sa casa es troba be, no fa vida de carré».
Qui está be que no 's moga.
Qui dia passa, any empeny.
Qui la mort d' altri espera, primer troba la seva.
Qui llengua te, á Roma va.
Qui mal fa, mal pensa ^[174].
Qui mal s' excusa, be s' acusa.
Qui mal te y mal se dona, pateix dos mals.

Qui serveix al comú, no serveix á ningú.
Qui serveix, paga mereix.
Qui sol menja lo gall, sol ensella son cavall.
Qui te més seny, que se 'n valga.
Qui te salut y llibertat, está rich y no ho sab.
Qui tinga la culpa que pague la pena.
Qui tot sol s' aconsella, tot sol se penedeix ^[175].
Qui vol ben viur, de molt s' ha de riure.
Qui vol ser rich massa aviat, abans del any es penjat.
Qui xarra paga.
Sab mes un qui sab, que deu qui cerquen.

Secret de dos es perillós, secret de tres no val res.
Secret may s' atura, hon lo vi regna ^[176].
Sempre 's trenca la corda per la part mes flaca.
Sense fonaments no 's fan cases.
Sense pa no hi ha pau ^[177].
Sense posseció no hi ha prescripció ^[178].
Si á qui deus no pots pagar, dolçament li has de parlar.
Si de tres bons lletrats un no 't dona la rahó, accepta 'l seu pare com lo millor.

Si en assumpte de pur dret ets sens rahó citat, estalviat advocat, procurador y paper sellat.
Si no mires pas per tú, no hi mirará ningú.
Si no pots fer lo que vulles, fes lo que pugues.
Si tens la porta tancada, tindrás la testa guardada.
Si vols viure tranquil, no puges massa; molta ombra fa la torra, si es molt alta.
Soldat, aygua y foch aviat se fan lloch.
Tan com més sabrás, més valdrás.
Tan s' omple la mesura, que vessa.
Tan va lo canti á la font, que 's trenca.
Testament de correcuyta surt esguerrat.

Tontos y entercats enriqueixen als lletrats.
Tot se pot desacreditar, si no més se mira per un costat.^[179]
Trista es la casa hon la gallina canta y lo gall calla.^[180]
Una pregunta mereix una resposta.
Un avisat val per dos.
Un mal geni tot ho enreda.
Un mal musich espatlla una orquesta.
Un nuvi ab cabells blanchs fa carnestoltas.
Un pare es prou per cent fills, y no cent fills per un pare.^[181]

Val més bona fama, que bona cara.
Val més conexer, que darse á conexer.
Val més haver de dir «xo» que «arri», y encare més no haber de dir res.
Val més llegir mil vegades un llibre, que mil llibres una vegada.
Val més sentencia de metge, que de jutge.
Val més talent, que pa de forment.
Val més tenir, que poder pretenir ^[182].
Val més una gota de saber, que un mar de fortuna ^[183].
Va, més un boig conegut, que un per conexer.
Val més un amich, que cent parents.

Val més un bon vehí á la porta, que un parent á Mallorca^[184].
Vells y nins tots son afins.
Vi, oli y amich, tan més bo com més antich.
Visca la gallina, visca ab sa pepida.

TAULA
	Pag
Prólech	5
I. Bons consells populars sobre religió y moral	7
II. Sobre medicina é higiene	31
III. Sobre economia casolana	41
IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y trancte social, etc.	53

---

1. Semper et patienter, aconsellaba lo laboriós sabi Nevton: el genio es una larga paciencia, va escriure un eminent lletrat.
2. Suum unique, diu un aforisme juridich romà.
3. El templo de la gloria no está en un valle ameno ni en vega deliciosa sino en la cumbre de un monte, donde se sube por ásperos senderos entre abrojos y espinas, va escriure Gracian.
4. Ni el niño al bollo ni al santo el voto, diuen a Castilla.
5. Durior est hostis male conciliatus amicus, ensenya un refrà llatí.
6. Abstine a lite et minues peccata, llegim en «Lo Eclesiastic».
7. Petite et accipietis, llegim en les Sagrades lletres. Amen, amen al cielo llega, diu un refrà.
8. Perpetuum intentus languet vel flectitur arcus ensenya un refrà llatí.
9. Avari et superbi nulla pace fruuntur, llegim en «La Imitaciò de Cristo» ¡Ay del home sence cor, que no estima més que l'or! va escriure en M. Milà y Fontanals.
10. La esperiencia ensenya que 'ls que no creuen en Deu y 'ls sants, creuen en fats, bruxerias, encantaments y saludadors.
11. Facta vel ingrato semper benefacta lucrantur, diu un refrà llatí.
12. A minimis incipiunt qui in maxima proruunt, diu sant Bernat.
13. Primero se ceba la envidia en las entrañas propias que en el honor del vecino, va escriure Saavedra.
14. Non impar vesti dat Numen frigus ab alto, ensenya un refrà llatí.
15. Cuando una puerta se cierra, ciento se abren, diuen a Castilla.
16. Instruet ipse tuos mores comes alter honestus, conta un refrà llatí. Dime con quien andas y te diré quien eres, ensenya un refrà.
17. Beati mortui qui in Domino moriuntur, llegim en «Lo Apocalipsis».
18. Beati mundo corde, està escrit en l'evangeli de sant Mateu.
19. Arbor malo non potent bonus fructus facere nos diu l'evangeli de sant Mateu.
20. La sangre nada lava, nada borra y mancha la conciencia, diu la popular escriptora Bohl. (Fernan Caballero).
21. Vis nunquam suus tristis, bene vive, escrigué lo doctíssim sant Isidoro.
22. Te autem faciente eleemosynam, nesciat sinistra tua quid faciat dextra tua, llegim en l'evangeli de sant Mateu.
23. Primero son mis dientes que mis parientes, diuen a Castilla.
24. Major autem horum est charitas, va escriure sant Pau, parlant de les virtuts teologals.
25. La doncella y el azor las espaldas hacia el sol, diuen á Castilla.
26. Ira est initium insaniæ, va escriure Ciceró.
27. Ira brevis furor est, llegim en les obres de Séneca.
28. Plus cupit habere posse qui plus habet, va escriure Séneca. Quien más tiene más quiere, diu un refrá.
29. Valde magnum est in obedientia stare, está escrit en «Lo Kempis».
30. Omnem malitiam docuit otiocitas, se llegeix en «Lo Eclesiástich».
31. De M. Milá.
32. No hagas comparación de uno a otro, porque es cosa odiosa, va escriure la Seráfica Doctora.
33. Huye del malo que trae daño, diuen á Castilla.
34. L' ateo ó es mentider ó boig, diu un lletrat catalá.
35. Et lata porta et spatiosa est que ducit ad perditionem, llegim en l'evangeli de sant Mateu.
36. Verbum dulce multiplicat amicos, nos diu «Lo Eclesiástich».
37. Dexá escrit Sócrates.
38. El trabajo del día y la conciencia tranquila forman el lecho de plumas más cómodo, que ha podido inventar la industria humana, va escriure Selgas.
39. Homo proponit sed Deus disponit, está escrit en «La Imitació de Cristo».
40. Viscera impiorum crudelia, está escrit en lo llibre dels Proverbis.
41. Para el impío no hay cielo en ninguna parte, pero hay infierno en cuanto le rodea, va escriure Larra.
42. Peccatum non dimittitur, nisi restituatur ablatum, diu la 4.ª de les regles de dret del Sisè de les Decretals.
43. Semel mendax semper præsumitur mendax, diu Aristóteles.
44. Omne nimium est inimicum naturæ, nos recorda un adagi romá.
45. La felicidad nace como la rosa de las espinas y trabajos, diu Saavedra.
46. In malis promissis fidem non expedit observari, diu la regla 69 de reg. jur. del Sisé de les Decretals.
47. Plus occidit gula quam gladius, va escriure sant Hilari.
48. Cesset propria voluntas et infernus non erit, escrigué sant Bernat.
49. Timor Dómini est initium sapientiæ, llegim en les Sagrades lletres.
50. Nemo potest duobus dóminis servire, diu l' envageli de sant Mateu.
51. Mereix perdre lo seu, qui enveja lo dels altres, va escriure Epicteto.
52. Néminem pecunia divitem fecit, escrigué Séneca. Lo conqueridor del Perú y los seus companys, patíren fam y se moríen de fret carregats d' or, argent y esmeraldes.
53. Nullum est in eo corde justitiæ vestigium, in quo avaritia fecit habitaculum, va escriure sant Lleó.
54. De M. Milá.
55. ¿Tristatur aliquis vestrum? oret, llegim en la carta de sant Jaume.
56. Ad impossibile nemo tenetur, diuen los moralistas.
57. Crescit amor nummi quantum ipsa pecunia crescit, va escriure sant Bernat. Cuanto más oro traen, en mayor estima le tienen y mayor hambre tienen de él, diu Villalobos.
58. Qui amat periculum in illo peribit, llegim en les Sagrades lletres.
59. Mores enim á conjuncto formantur, va escriure Cató.
60. Fides sine operibus mortua est, está escrit en la carta de sant Jaume.
61. Septies enim cadet justus, llegim en los Proverbis.
62. Cæcus autem si cæco ducatum prestet, ambo in foveam cadunt, diu l' evangeli de sant Mateu.
63. Et in qua mensura mensi fuéritis, remitietur vobis, está escrit en l' evangeli de sant Mateu.
64. Vánitas est longam vitam optare et de bona vita parum curare, llegim en «La Imitació de Cristo».
65. Vir sapiens grates pro damno réddere curat, ensenya un refrà llatí.
66. En este mundo cansado no hay bien cumplido ni mal acabado, diu un refrá.
67. Opprobium nequam in hómine mendacium, está escrit en les Sagrades lletres.
68. Módicum fermentum totam massam corrumpit, llegim en les cartes de sant Pau.
69. La manzana podrida pierde á su compañía, diuen á Castilla.
70. Más vale á quien Dios ayuda, que quien mucho madruga, ensenya un refrá.
71. S' entén pels majors d' edat.
72. Annosus terræ mutata rede peribit, diu un refrá.
73. Non venit ex unda morbus vel crapula potu, ensenya un refrá llatí. Agua no enferma, ni embenda, ni adeuda, diuen á Castilla.
74. El que sufre y espera vence los desdenes de la fortuna, va escriure Saavedra.
75. Léctula crura petunt sananda, brachia pectus, diu un adagi llatí.
76. A juvántibus et nocéntibus súmitur indicatio, ensenya un aforisme romá.
77. Puerco fresco y vino nuevo cristianillo al cementerio, diuen á Castilla.
78. Senectus ipsa est morbus, diu un aforisme llatí.
79. Más vale un no cena que cien Avicenas, ensenya un refrá.
80. La salud de todo el cuerpo se fragua en la oficina del estómago, va escriure Cervantes.
81. Pan de ayer, carne de hoy y vino de antaño traen al hombre sano, diu un refrá.
82. Qui autem abstinens est adjiciet vitam, está escrit en «Lo Ecclesiástich». A la vida del cuerpo ayuda la abstinencia muy espléndida y largamente, diu Nieremberg.
83. Somnus sanitatis in hómine parco, llegim en «Lo Ecclesiástich».
84. Cada cosa que alguna vegada non fuelga non puede mucho durar, se llegeix en «Las Partidas».
85. Principiis obsta, sero medicina paratur, cum mala per longas invaluere moras, diu un aforisme.
86. Los moros, qui son mes amichs de la ganduleria que de la higiene, diuen —no estigues dret si pots seure, y no segues ni te poses dret si pots geure.
87. El vino como rey y el agua como buey, diu un refrá.
88. Non beneres agitur, dóminus cum próvidus abrit, diu un refrá llatí. Hacienda, tu dueño te vea, aconsella un refrá.
89. Quam me raptet equus, malim me vectet asellus, ensenya un refrá llatí.
90. Cultores agros tracten, fabrilia fabri, ensenya un adagi llatí. La misa dígala el cura, diuen á Castilla.
91. Aludeix á lo perillós que es tenir esmerçat lo patrimoni en valors públichs.
92. Al necessitat val més donarli que dexarli. Hombre que presta, sus barbas mesa, diu un refrá.
93. Communis multis deinus fit præda luporum, diu un refrá llatí.
94. Cridant ¡via fora plets! va escriure Eneas Silvi: judicium et leges retia vocare, forum dream, litigatores aves, ducupes vero eorum patronos et judices. També lo poeta Marcial va alçar lo coure contra los plets en l' epígrama següen: et judex petit, petit patronus, solvas censeo, Sexte, creditori. Dels pledejayres se pot dir rodonament: lo vençut y 'l vencedor perdut.
95. Regla y compás cuanto más más, diuen á Castilla
96. Los andaluços diuen: por la calle de después se llega á la plaza de nunca.
97. Time is money, diuen los inglesos.
98. Plúrimus est equulo dómini præsentia postus, ensenya un adagi llatí.
99. Plura collect juvant, quæ síngula non possunt, diu un refrá llatí.
100. Paga adelantada, paga viciosa, diu un refrá.
101. Non viridis saxum circumdat movile muscus, diu un refrá llatí.
102. Fuig delsplets, va escriure Ciceró.
103. Adonde no está el dueño ahí está su duelo, diuen á Castilla.
104. Qui compra coses superflues prest ha de vendre les necessaries, escrigué Franklin.
105. Sis vigil ut clarum nomen haberem queas, ensenya un refrá llatí. A quien madruga Dios le ayuda, diu un refrá castellá.
106. Qui non laborat non manducet, llegim en les Sagrades lletres.
107. Quien se levanta tarde, ni oye misa ni toma carne, diu un refrá.
108. Un grano no hace granero, pero ayuda á su compañero, diu un refrá.
109. Conséquitur nunquam parrum res magna laborem, diu un refrá llatí.
110. Plus cautionis in re est quam in persona, diu la XXV de les regles de dret del Digest.
111. In mánibus potiur pase quam vultur in alto, ensenya un refrá llatí.
112. Mas vale blanca de paja que maravedis de lana, diuen á Castilla.
113. Ubi lex non distinguit, nec nos distinguere debemus, diu un aforisme juridich.
114. In pænis benignior est interpretatio facienda, diu la regla 59 de reg. jur. del Sisé de les Decretals.
115. Laissez-leur prendre un pied chez vous. Ils en auront bientot pris quatre, va escriure La Fontaine.
116. Fentho al revés, molts pares han llegat á sos hereu un axám de plets sobre suplement de llegitima.
117. Omnia tempus habent, llegim en «Lo Ecclesiastich».
118. Entre dos amigos un notario y dos testigos, diu un refrá.
119. Quien promulga muchas leyes, esparce muchos abrojos, donde todos se lastiman, diu Saavedra.
120. Ubi plurimæ leges ibi et lites, va escriure Plató.
121. Contra factum non valet argumentum, diu un aforisme escolastich.
122. Ex abundantia cordis os loquitur, está escrit en lo evangelia de san Mateu.
123. Cantior evadit sua quisque pericula passus, diu un refrà romá.
124. In bocca chiusa non entró may mosca, ensenya un refrá italiá.
125. Simia sempre est simo quamvis aurea gestet insignia, diu un refrá llatí.
126. Factis non verbis signantu amorque fidesque, ensenya un refrá llatí.
127. Concessum intelligitur, quod expresse non prohibetur, diu un aforisme.
128. L'advocat qui, sens pensarho be, dona la rahó al seu client, ens recorda la xistosa frase de Moliere —vous êtes orfèvre monsieur Josse— que traduida librement al català diu: —vos cerqueu feyna del ofici senyó Joseph.— Lo jorn en que l' advocat, qui guanye lo plet, tinga drets doblats, y no cobre res lo seu contrincant, s' aurá fet una gran millora.
129. Més ne tanco fora que dintre, deya ab rahó lo porter d' una bogeria.
130. Non est obligatorium contra bonos mores prestitum juramentum, diu la 58 de les regles de dret del Sisé de les Decretals.
131. Amicitia debet esse inter æquales, dexá escrit Aristóteles.
132. Nullus plúribus uti defensiónibus prohibetur, diu una regla de dret canónich.
133. Alguns defensor s' assemblan ab aquell escribá andalús, qui al pendre inventari va escriure —Item se le encontró al susodicho difunto una Bula de la Santa Cruzada, cuyo tenor es el siguiente— y la va copiá tota.
134. Omnigenæ est artis docta experientia mater, ensenya un refrá llatí.
135. Gutta caval lápidem non vi sed sæpe cadendo, diu un refrá llatí.
136. Cháritas habenda est ad omnes, sed familiaritas non éxpedit, llegim en «La imitació de Cristo».
137. Mors omnia solvit, deyen los lletrats romans.
138. Quod non est licitum in lege, necéssitas facit licitum, diu la regla 4 de reg. jur. de les Decretals.
139. Es anticristiá y estrafulari lot ditxo atribuit á Talleyrand —La parole a été donné a l' homme pour déguiser sa pensée.
140. Propte inopiam multi deliquerunt, está escrit en Lo Ecclesiastes.
141. Vis unita fortior, diu un adagi romá.
142. Magna sapientia non esse præcipitem in agendis, llegim en lo Kempis. Quien no da nudo, pierde punto, diu un refrá.
143. Criado por abuelo, nunca bueno, diu un refrá.
144. Ir á la guerra, ni casar no se ha de aconsejar, diu un refrá. El hombre cuando se embarca—debe rezar una vez—cuando va á la guerra dos—y cuando se casa tres— diu un cansó popular.
145. Novitates sempre poriunt discordias, nos diu un adagi romá.
146. Hábitus et tonsura módicum cónferunt, sed mutatio morum et íntegra mortificatio passionum verum faciunt religiosum, está escrit en «La Imitació de Cristo».
147. Stultus verba multiplicat, llegim en «Lo Eclesiastich». Quien calla piedras apaña, diu un refrá.
148. Non solent quæ abundant vitiare scripturam, diu la regla 94 de reg. juris.
149. Quod notorium est non indiget probatione, diu un refrá llatí.
150. Quod tácitum esse volis némini dixeris, va escriure Séneca.
151. Tractanse de coses que poden ferse propies per medi de la ocupació.
152. Quod nimis probat nihil probat, nos ensenya un aforisme escolástich.
153. Quæ contra jus fiunt, debent utique pro infectis haberi, diu la 64 de les regles de dret del Sisé de les Decretals.
154. Vitia erunt donec hómines, llegim en les obres de Tácit.
155. Vincere quam causam præstat damnosa pacisci, diu un refrá llatí.
156. Melius es vocari ad ólera cum charitate quam ad vitulum saginatum cum odio, llegím en lo llibre dels Proverbis.
157. Nolo episcopari va dir y repetir moltes vegades lo gran Cisneros, y no abaxá 'l cap per rebrer la mitra, fins que li maná 'l Papa. Ja pot dirse á boca plena: qui cerca una mitra, ni may que la trobe.
158. Nemo profeta in patria, llegim en les Sagrades lletres.
159. Nemo dat quod non habet, diu un adagi llatí.
160. Cadascú de son ofici—diuen á Catalunya; zapatero á tus zapatos—aconsellen á Castilla; faites des perruques, maitre Andrè, faites de perruques—recomanen los francesos; ne sutor ultra crépidam—recordaven los romans; mes, nous avons changé tout celá; nosaltres calém la veneranda toga fins als esmolets, ataconadors y drapayres. Al veure als asesinos, lladres, violadors y á altres criminals de cap de brot, confessos y convictes llensats sense castich al carrè, lo poble s'escandalisa, s'esgarrifen los magistrats, alsen lo coure los diaris, lo Fiscal del Tribunal Suprem trona fortament y la estatua de la Justícia de vergonya se tapa la cara; pro... tot en va. Lo jorn menos pensat ens donará una punyalada la ploma de un poeta, escribint: —¡Oh gent benaventurada! ¡los jutges naixen entre vosaltres com los bolets!
161. Causam vitato quæ te non múnere pungit, ensenya un adagi llatí.
162. Verba volant scripta manent, diu un refrá llatí.
163. Pan y hojas de catecismo necesita el pueblo, va escriure un docte Prelat.
164. Pensa mal y no errarás, es un dolent refrá, á qui 'l sabi Balmes axafá lo cap en «Lo Criteri».
165. Chi va piano va sano, chi va sano va lontano, diuen los italians.
166. Cum iratus fúeris nihil dixeris fécerisve priusquam græcarum litterarum viginti quatuor nómina aput te recensúeris, va escriure Plutarco.
167. Ea facta, quæ dubium est, quo ánimo fiant, in meliorem partem interpretemur, diu la 3.ª de reg. jur. de les Decretals.
168. Cum sint partium jura obscura, reo favendum es potius quam actori, diu la 11 de les regles de dret del Sisé de les Decretals.
169. Vigilat hostis ¿dormis tu? va escriure sant Agustí.
170. Es molt cristiá y molt práctich en lo sentit que deya santa Teresa, asirse bien de Dios que no se muda.
171. Qui tacet consentire videtur, diu la regla 43 del Sisé de les Decretals. Is qui tacet no fatetur sed nec útique negare videtur, diu la regla 44 del esmentat codich. S' enten, qui calla, quan te obligació de parlar, atorgá, y qui calla, quan te 'l dret de callar, no diu res.
172. Qui contra jura mercatur, bonam fidem præsumitur non habere, diu la 82 de les regles de dret del Sisé de les Decretals.
173. Quien adelante no mira, atrás se queda, diuen á Castilla.
174. El malo siempre piensa engaño, diu un refrá.
175. Qui se consuluit solum, sine teste dolebit, diu un adagi llatí.
176. Post vinum quisquam facilis secreta revelat, diu un adagi llatí.
177. Pauperies magnas docta est producere vixas, ensenya un refrá llatí. Cuando el hambre entra por la puerta, sale el amor por la ventana, va escriure Selgas.
178. Sine possetione præscriptio non procedit, diu la regla 3.ª de reg. jur., del Sisé de les Decretals.
179. Nada existe en este mundo que no pueda desacreditarse, si no se mira más que por cierto lado, va escriure lo sabi Balmes.
180. Dum gallina canit gallus tacet improbus ordo, diu un refrá llatí.
181. Cum pater in centum natos bene sufficit unus, non centum nati pro patre sufficiunt, ensenya un refrá llatí.
182. Minus est habere actionem quam rem, diu la regla 204 de reg. jur. del Digest
183. Pretiosior est cunctis ópibus, diu de la sabiduría lo llibre dels proverbis. Mas vale saber que haber, ensenya un refrá castellà.
184. Melior est vicinus juxta quam frater procul, llegim en lo llibre dels Proverbis