Mira

Potser volíeu: mira, mirà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.ɾə/, occidental /ˈmi.ɾa/
• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Femení de Mir.

Nom propi

Mira

1. Cognom d’origen germànic

Miscel·lània

• Síl·labes: Mi·ra (2)
• Anagrames: armi, armí, Irma, marí, raïm, rima

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat