canya

Català

Camí envoltat de canyes

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.ɲə/, occidental /ˈka.ɲa/
Rimes: -aɲa
Etimologia: Del llatí canna, segle XIV, del grec antic κάννα ‎(kánna), de l’accadi 𒄀 ‎(qanû), del sumeri 𒄀𒈾 ‎(gi.na), que conformen l'arrel indoeuropea *qnw.

canya f. ‎(plural canyes)

Planta poàcia de fulles molt llargues, estretes i punxegudes.
Per semblança, tija del blat o d'altres cereals.
Espècie de jonc que s'usa per a bastons o mangales.
El moll de l'os.
La llengüeta del baixó i d'altres instruments de vent que s'introdueix a la boca per a sonar.

Canya dels leus (o de la freixura, o dels pulmons): tràquea.
Canya dolça (o de sucre, o canyamel): planta poàcia de l'espècie Saccharum officinarum de la què s'extreu sucre.
Canya fera (o ferla): planta silvestre semblant a la canya comú.
Canya prima: aquella que té poc gruix.
Canya d'un tub d'orgue.
Canya de l'àncora.
Canya del moc.
Canya de pescar.
Canya del timó.
Canya del rem.
Canya part central d'una columna o fust
Canya de l'agulla de la màquina de cosir: estri per teixir.
Canya de crema (o de nata, o de xocolata, o de cabell d'àngel): tipus de pastís.
Aiguardent de canya: rom.
Estri per xuclar líquids. En documents de l'inici de la història a la Mediterrània, es descriu com es prenia la cervesa amb canya-xiula.
Canya de la raqueta.
Canya de la carrabina: del tir olímpic.
Canya de la cama.
Canya de la bota. Part de la bota que comprèn del turmell cap amunt.
Canya de la mitja.
Canya de la clau.
micròfon de canya.
Canya, cadascuna de les peces de cuir que cobreixen els turmells en el calçat i la roba.
Canya, eina utilitzada a la indústria del vidre per bufar ampolles.
Canya, estri per succionar líquids.
Canya, mesura de cervesa de barril que se serveix habitualment, equivalent a 200 cc. Prové de la pipeta de canya que en l'antiguitat s'utilitzava per extreure petites mesures de líquid de les àmfores.