imant

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iˈman/^ⓘ
	balear /iˈmant/, /iˈman/
Occidental:	nord-occidental /iˈman/
	valencià /iˈmant/, /iˈman/

Rimes: -ant
Etimologia: Del català antic aïmant, del llatí vulgar *adimante(m), acusatiu del clàssic adamās, del grec antic ἀδάμας ‎(adámas, «indomable»), segle XIII.

Nom

imant m. ‎(plural imants)

Cos que té la propietat natural d'atreure el ferro o l'acer.
Objecte que ha adquirit artificialment la propietat d'atreure el ferro o l'acer.
Que té una personalitat atractiva, que inspira confiança.

Traduccions

Albanès: magnet ^(sq) m.
Alemany: Magnet ^(de) m.
Anglès: magnet ^(en)
Àrab: مَغْنَاطِيس‎ ^(ar) m.
Armeni: մագնիս ^(hy) ‎(magnís)
Asturià: imán ^(ast) m.
Basc: iman ^(eu)
Belarús: магні́т ^(be) m. ‎(mahnit)
Bengalí: অয়স্কান্ত ^(bn)
Búlgar: магни́т ^(bg) m. ‎(magnit)
Castellà: imán ^(es)
Coreà: 자석 ^(ko) ‎(jaseok)
Còrnic: tennven ^(kw) m.
Danès: magnet ^(da) c.
Eslovac: magnet ^(sk) m.
Eslovè: magnet ^(sl) m.
Esperanto: magneto ^(eo)
Estonià: magnet ^(et)
Finès: magneetti ^(fi)
Francès: aimant ^(fr)
Gallec: imán ^(gl) m.
Gal·lès: magnet ^(cy) m.
Georgià: მაგნიტი ^(ka) ‎(màgniti)
Grec: μαγνήτης ^(el) m. ‎(magnitis)
Hebreu: מַגְנֵט‎ ^(he) m.
Hindi: चुंबक ^(hi) m.
Hongarès: mágnes ^(hu)
Ídix: מאַגנעט‎ ^(yi) m.
Indonesi: magnet ^(id)
Irlandès: maighnéad ^(ga) m.
Islandès: segull ^(is) m.
Italià: magnete ^(it)
Japonès: 磁石 ^(ja)
Kazakh: магнит ^(kk) ‎(magnït/magnit)
Kirguís: магнит ^(ky) ‎(magnit)
Letó: magnēts ^(lv) m.
Lituà: magnetas ^(lt) m.
Llatí: magnes ^(la) m.
Macedoni: магнет ^(mk) m.
Malai: magnet ^(ms)
Maori: auto ^(mi)
Mongol: соронз ^(mn)
Neerlandès: magneet ^(nl) f.
Noruec: magnet ^(no) m.
Polonès: magnes ^(pl) m.
Portuguès: ímã ^(pt) m.
Romanès: magnet ^(ro) m.
Rus: магни́т ^(ru) m. ‎(magnit)
Serbocroat: магнет ^(sh), magnet ^(sh) m.
Suahili: sumaku ^(sw)
Suec: magnet ^(sv) c.
Turc: mıknatıs ^(tr)
Txec: magnet ^(cs) m.
Urdú: مقناطیس‎ ^(ur) m.
Uzbek: magnit ^(uz)
Vietnamita: nam châm ^(vi)
Xinès: 磁鐵 ^(zh) ‎(磁铁, cítiě)

Verb

imant

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imantar.

Miscel·lània

Síl·labes: i·mant (2)
Anagrames: matin, matín, minat

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot