acreditar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.kɾə.ðiˈta/
Occidental:	nord-occidental /a.kɾe.ðiˈta/
	valencià /a.kɾe.ðiˈtaɾ/, /a.kɾe.ðiˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: acredità
• Etimologia: Del prefix a- i crèdit, segle XVII.

Verb

acreditar trans., pron. ‎(pronominal acreditar-se)

1. Abonar, donar reputació a alguna persona o cosa.
2. Donar proves de la certesa d'alguna cosa.
3. Atènyer, tenir guanyat o merescut.
4. (pronominal) Adquirir crèdit o reputació.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	acreditar			haver acreditat
gerundi	acreditant			havent acreditat
participi	acreditat, acreditada, acreditats, acreditades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acredito	acredites	acredita	acreditem	acrediteu	acrediten
	acredite						val
	acrediti						sept
	acredit				acreditau		bal, alg
				acreditam			bal
imperfet	acreditava	acreditaves	acreditava	acreditàvem	acreditàveu	acreditaven
passat simple	acredití	acreditares	acredità	acreditàrem	acreditàreu	acreditaren
futur	acreditaré	acreditaràs	acreditarà	acreditarem	acreditareu	acreditaran
condicional	acreditaria	acreditaries	acreditaria	acreditaríem	acreditaríeu	acreditarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acrediti	acreditis	acrediti	acreditem	acrediteu	acreditin
	acredite	acredites	acredite			acrediten	occ, bal
imperfet	acredités	acreditessis	acredités	acreditéssim	acreditéssiu	acreditessin
		acreditesses		acreditéssem	acreditésseu	acreditessen
	acreditàs	acreditassis	acreditàs	acreditàssim	acreditàssiu	acreditassin	bal
		acreditasses		acreditàssem	acreditàsseu	acreditassen	val, bal (1)
	acreditara	acreditares	acreditara	acreditàrem	acreditàreu	acreditaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	acredita	acrediti	acreditem	acrediteu	acreditin
	–				acreditau		bal, alg
	–		acredite			acrediten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				acreditàvom	acreditavo		centr, n-occ
	acreditavi						sept
	acreditaia	acreditaies	acreditaia	acreditàiem	acreditàieu	acreditaien	n-occ
condicional	acreditariva	acreditarives	acreditariva	acreditarívem	acreditaríveu	acreditariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	acredito	acreditos	acredito	acrediteguem	acreditegueu		n-occ
imperfet	acreditessi		acreditessi				sept, alg
	acreditessa						centr, n-occ
	acrediteguessa	acrediteguesses	acreditegués	acrediteguéssom	acrediteguéssou	acrediteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... acreditat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... acreditar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... acreditat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... acreditat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... acreditat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... acreditat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... acreditar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... acreditat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... acreditat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... acreditat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: acredito, acredita, acreditem

Derivats

• acreditació
• desacreditar

Traduccions

Donar reputació

• Alemany: akkreditieren ^(de)
• Anglès: accredit ^(en)
• Castellà: acreditar ^(es)
• Esperanto: akrediti ^(eo)
• Francès: accréditer ^(fr)
• Italià: accreditare ^(it)
• Llatí: commendare ^(la)
• Occità: acreditar ^(oc)

Donar proves

• Anglès: accredit ^(en)
• Castellà: acreditar ^(es)
• Francès: prouver ^(fr)
• Italià: dimostrare ^(it)
• Llatí: approvare ^(la)
• Occità: acreditar ^(oc)

Atènyer

• Castellà: devengar ^(es)
• Francès: mériter ^(fr)
• Llatí: merere ^(la)

Adquirir crèdit

• Castellà: acreditar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cre·di·tar (4)
• Anagrama: erradicat

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.kɾe.ðiˈtaɾ\

Americà: alt /a.k(ɾe).diˈtaɾ/, baix \a.kɾe.ðiˈtaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

acreditar trans., pron. ‎(pronominal acreditarse, present acredito, passat acredité, futur acreditaré)

1. acreditar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·cre·di·tar (4)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.kɾe.ðiˈta/

Verb

acreditar

1. acreditar