anar

Potser volíeu: ANAR, anaŕ

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əˈna/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /aˈna/
	valencià /aˈnaɾ/, /aˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: anà
• Etimologia: Del llatí vulgar *amnare, nasalització de *amlare, reducció de ambulare ‎(«caminar, fer pas de marxa») per l’ús freqüent en contexts militars, segle XII. Doblet del cultisme ambular.

Verb

anar intr., pron., aux. ‎(pronominal anar-se'n)

1. Moure's d'un lloc a un altre.
2. apostar

   Van dos euros.

3. consistir o dependre

   En això li va la vida.

4. importar, interessar

   En això no m'hi va res

5. Distingir-se, diferenciar-se una persona o cosa d'una altra.

   Aquell qui va de governat a governant.

6. dirigir (un camí)

   Aquest camí va a tal lloc.

7. obrar, procedir
8. Ésser algun nom o verb de la mateixa declinació o conjugació que un altre.

   El verb casar va com amar.

9. (cartes) Entrar o triar coll.
10. Batre, palpitar (referit al cor o al pols).
11. (seguit de gerundi) Trobar-se en curs d’executar, de fer.

    Anar xiulant.

12. (seguit de la preposició a i d’un infinitiu) Dirigir-se a complir de forma inconvenient o inevitable.

    La pilota va anar a parar al riu.

13. (imperfet seguit de la preposició a o per i d’infinitiu) Estava a punt, era imminent.

    Quan heu arribat la pel·lícula anava a començar.

Conjugació

Alterna formes analògiques amb d’altres dels infinitius llatins vādere i īre.

Primera conjugació irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	anar			haver anat
gerundi	anant			havent anat
participi	anat, anada, anats, anades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vaig	vas	va	anem	aneu	van
					anau		bal, alg
				anam			bal
imperfet	anava	anaves	anava	anàvem	anàveu	anaven
passat simple	aní	anares	anà	anàrem	anàreu	anaren
futur	aniré	aniràs	anirà	anirem	anireu	aniran
	iré	iràs	irà	irem	ireu	iran	sept
condicional	aniria	aniries	aniria	aniríem	aniríeu	anirien
	iria	iries	iria	iríem	iríeu	irien	sept
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vagi	vagis	vagi	anem	aneu	vagin
	vaja	vages	vaja			vagen	occ
imperfet	anés	anessis	anés	anéssim	anéssiu	anessin
		anesses		anéssem	anésseu	anessen
	anàs	anassis	anàs	anàssim	anàssiu	anassin	bal
		anasses		anàssem	anàsseu	anassen	val, bal (1)
	anara	anares	anara	anàrem	anàreu	anaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	vés	vagi	anem	aneu	vagin
	–				anau		bal, alg
	–		vaja			vagen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vai
	vaic
imperfet				anàvom	anavo		centr, n-occ
	anavi						sept
	anaia	anaies	anaia	anàiem	anàieu	anaien	n-occ
futur	anaré	anaràs	anarà	anarem	anareu	anaran	bal, val
	anigueré	anigueràs	aniguerà	aniguerem	aniguereu	anigueran	alg
condicional	anaria	anaries	anaria	anaríem	anaríeu	anarien	bal, val
	anigueriva	aniguerives	anigueriva	aniguerívem	anigueríveu	anigueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	vaiga	vaigues	vaiga			vaiguen
	vaigui	vaiguis	vaigui			vaiguin
	vaigue		vaigue				occ
	vage		vage				occ
				aniguem	anigueu		alg
imperfet	anessi		anessi				sept, alg
	anessa						centr, n-occ
	aniguessa	aniguesses	anigués	aniguéssom	aniguéssou	aniguessen	n-occ
	aniguessi	aniguessis	aniguessi	aniguéssim	aniguéssiu	aniguessin	alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... anat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... anar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... anat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... anat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... anat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... anat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... anar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... anat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... anat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... anat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: vaig, va, anem

Variants

• anà, reducció col·loquial, seguit de pronoms febles

  Anà'ns-en → Anar-nos-en

Sinònims

• agafar un camí, encaminar-se, enfilar, prendre un camí
• avançar, camejar, caminar, circular, errar, fer camí, fer via, gambejar, marxar, passejar, transitar, trescar, trotar
• casar, combinar
• donar, portar
• eixir, marxar, partir, sortir
• muntar
• passar

Compostos i expressions

• anar a
• anar a fer barrila
• anar a fer gatzara
• anar a fer tabola
• anar a folgar
• anar a gatzarejar
• anar a la que salta
• anar a menys
• anar a rossegons
• anar a tabolejar
• anar a tomballons
• anar a les bonicoies
• anar amb
• anar bé
• anar bo
• anar contra
• anar d'aquí i d'allí
• anar darrere
• anar damunt
• anar davant
• anar de bo
• anar de bòlit
• anar de dalt a baix
• anar de farra
• anar de la Seca a la Meca
• anar millor
• anar per damunt
• anar-hi anant

Traduccions

Moure's d'un lloc a un altre

• Afrikaans: gaan ^(af)
• Albanès: ecën ^(sq)
• Alemany: gehen ^(de)
• Anglès: go ^(en)
• Àrab: ذَهَبَ‎ ^(ar)
• Armeni: գնալ ^(hy) ‎(gnal)
• Asturià: dir ^(ast)
• Basc: joan ^(eu)
• Belarús: хадзі́ць ^(be) ‎(khadzits), пахадзі́ць ^(be) ‎(pakhadzits), ісці́ ^(be) ‎(istsí), пайсці́ ^(be) ‎(paistsí)
• Bengalí: যাওয়া ^(bn)
• Birmà: သွား ^(my)
• Bretó: mont ^(br)
• Búlgar: оти́вам ^(bg) ‎(otívam), хо́дя ^(bg) ‎(khódia), вървя́ ^(bg) ‎(varvià), я́здя ^(bg) ‎(iàzdia)
• Castellà: ir ^(es)
• Coreà: 가다 ^(ko) ‎(gada)
• Danès: gå ^(da)
• Eslovac: chodiť ^(sk), ísť ^(sk)
• Eslovè: iti ^(sl), oditi ^(sl)
• Esperanto: iri ^(eo)
• Estonià: minema ^(et)
• Feroès: fara ^(fo)
• Finès: mennä ^(fi)
• Francès: aller ^(fr), passer ^(fr)
• Friülà: lâ ^(fur)
• Gallec: ir ^(gl)
• Gal·lès: mynd ^(cy)
• Grec: πάω ^(el) ‎(pao)
• Grec antic: εἶμι ^(grc) ‎(eîmi), εἰμί ^(grc) ‎(eimí), ἦλθον ^(grc) ‎(êlthon), βαίνω ^(grc) ‎(baínō), βαδίζω ^(grc) ‎(badízō)
• Hebreu: הָלַךְ ^(he)
• Hindi: जाना ^(hi)
• Hongarès: megy ^(hu)
• Ídix: גיין ^(yi)
• Ido: irar ^(io)
• Indonesi: pergi ^(id)
• Irlandès: téigh ^(ga)
• Islandès: fara ^(is)
• Italià: andare ^(it), ire ^(it), calere ^(it), premere ^(it)
• Japonès: 行く ^(ja)
• Javanès: lunga ^(jv)
• Kazakh: бару ^(kk) ‎(barw/baru)
• Khmer: ទៅ ^(km)
• Kirguís: баруу ^(ky) ‎(baruu)
• Kurd: çûn ^(ku)
• Letó: iet ^(lv)
• Llatí: ire ^(la)
• Llengua de signes catalana: ANAR ^(csc)
• Llombard: andar ^(lmo), nar ^(lmo)
• Luxemburguès: goen ^(lb)
• Macedoni: оди ^(mk), иде ^(mk)
• Maltès: mar ^(mt)
• Neerlandès: gaan ^(nl)
• Noruec: reise ^(no), fare ^(no)
• Occità: anar ^(oc)
• Persa: رفتن ^(fa)
• Polonès: chodzić ^(pl), iść ^(pl)
• Portuguès: ir ^(pt)
• Quítxua: puriy ^(qu)
• Retoromànic: ir ^(rm)
• Romanès: merge ^(ro)
• Romaní: ʒal ^(rom)
• Rus: ходи́ть ^(ru) ‎(khodit), идти́ ^(ru) ‎(idtí)
• Sànscrit: एति ^(sa)
• Sard: andai ^(sc), vaiare ^(sc)
• Serbocroat: ићи ^(sh), ići ^(sh)
• Sicilià: iri ^(scn)
• Suahili: gura ^(sw)
• Suec: gå ^(sv)
• Tadjik: рафтан‍ ^(tg)
• Tai: ไป ^(th)
• Tàmil: செல் ^(ta)
• Tàtar: барырга ^(tt)
• Turc: gitmek ^(tr)
• Txec: chodit ^(cs), jít ^(cs), jezdit ^(cs)
• Ucraïnès: ходи́ти ^(uk) ‎(khoditi), іти́ ^(uk) ‎(ití)
• Urdú: جانا ^(ur)
• Uzbek: bormoq ^(uz)
• Való: aler ^(wa)
• Vènet: ndar ^(vec)
• Vietnamita: đi ^(vi)
• Xinès: 去 ^(zh) ‎(qù)

Apostar

• Anglès: bet ^(en)
• Castellà: ir ^(es)
• Francès: gager ^(fr), parier ^(fr)
• Italià: scomettere ^(it)
• Llatí: sponsionem ^(la) facere, sponsione provocare lacessere

Consistir, dependre

• Castellà: ir ^(es)
• Francès: consister ^(fr), dépendre ^(fr)
• Italià: audarne ^(it)
• Llatí: situm esse, consistere ^(la)

Importar, interessar

• Castellà: ir ^(es)
• Francès: importer ^(fr), intéresser ^(fr)
• Llatí: interesse ^(la)

Distingir-se, diferenciar-se una persona o cosa d'una altra

• Castellà: ir ^(es)
• Francès: être distingué, different
• Italià: essere differenza
• Llatí: distare ^(la)

Dirigir (un camí)

• Castellà: ir ^(es)
• Francès: aller ^(fr), conduire ^(fr), aboutir ^(fr)
• Italià: audar ^(it) alla volta di, andare ^(it) in là
• Llatí: ducere ^(la)

Obrar, procedir

• Castellà: ir ^(es), andar ^(es)
• Francès: agir ^(fr)
• Italià: agire ^(it)
• Llatí: agere ^(la)

Ésser algun nom o verb de la mateixa declinació o conjugació que un altre.

• Castellà: ir ^(es)
• Francès: se conjuguer ^(fr), se décliner ^(fr)
• Italià: coniugarsi ^(it), declinarsi ^(it)
• Llatí: verbum, nomen alterius instar flecti

En els jocs de cartes, entrar o escollir

• Castellà: ir ^(es)
• Francès: aller ^(fr)
• Italià: giuocar ^(it) solo, andar solo
• Llatí: sortem lusoriam intentare, aggredi

Batre, palpitar (referit al cor o al pols)

• Castellà: latir ^(es), pulsar ^(es)
• Francès: battre ^(fr)
• Italià: battere ^(it), palpitare ^(it)
• Llatí: pulsare ^(la)

Junt amb els gerundis denota l'acció d'ells

• Castellà: ir ^(es), andar ^(es)
• Francès: avec un gérondif marque l'action désignée par le verbe
• Italià: andare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·nar (2)
• Anagrames: Aran, arna, arnà, rana ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: anar

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈna/

Verb

anar ‎(pronominal se n'anar o anar-se'n)

1. anar