apòcrif

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈpɔ.kɾif/, occidental /aˈpɔ.kɾif/
• Etimologia: Del llatí apocryphus, del grec antic ἀπόκρυφος ‎(apókryphos, «amagat, secret»), format per ἀπό ‎(apó, «de») i κρύπτω ‎(krýptō, «amago»).

Adjectiu

apòcrif m. ‎(femení apòcrifa, plural masculí apòcrifs, plural femení apòcrifes)

1. Que no és autèntic, d'autenticitat dubtosa.

   El text que es va descobrir era apòcrif.

2. Llibre que no és reconegut com a canònic per una religió.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: apócrifo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pò·crif (3)
• Heterograma de 7 lletres (acfiopr)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB