bombardeig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bum.bərˈdɛt͡ʃ/
	balear /bom.bəɾˈðət͡ʃ/, /bum.bərˈðɛt͡ʃ/
Occidental:	/bom.baɾˈðet͡ʃ/

• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De bombardejar i la desinència Ø, calc del castellà bombardeo, segle XIX.

Nom

bombardeig m. ‎(plural bombardeigs o bombardejos)

1. Operació militar consistent en un atac massiu per mitjà d'artilleria.

   «Quan van bombardejar des del mar, el meu pare va morir. No per culpa de cap bomba del bombardeig, sinó perquè, de l'espant, se li va parar el cor i s'hi va quedar.» (Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 1962)

2. (figuradament) Acció reiterada.

   Un bombardeig de trucades.

   Un bombardeig d'acusacions.

Sinònims

• bombardejament, bombardament, bombardada, bombejament, bombejada

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Bombardierung ^(de) f.
• Anglès: bombing ^(en)
• Castellà: bombardeo ^(es) m.
• Finès: pommitus ^(fi)
• Francès: bombardement ^(fr) m.
• Italià: bombardamento ^(it) m.
• Japonès: 爆撃 ^(ja)
• Noruec: bombing ^(no)
• Occità: bombardament ^(oc) m.
• Piemontès: bombardament ^(pms) m.
• Portuguès: bombardeio ^(pt) m.
• Rus: бомбардиро́вка ^(ru) f. ‎(bombardirovka), бомбёжка ^(ru) f. ‎(bombiojka), бомбомета́ние ^(ru) n. ‎(bombometànie)
• Serbocroat: бомбардовање ^(sh), bombardovanje ^(sh) n.
• Suec: bombning ^(sv) c.
• Txec: bombardování ^(cs) n.
• Ucraïnès: бомбардування ^(uk) n. ‎(bombarduvannia)
• Xinès: 轟炸 ^(zh) ‎(轰炸, hōngzhà)

Verb

bombardeig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bombardejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bom·bar·deig (3)
• Anagrames: bombardegi, bombardegí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB