- Pronúncia(i): central /ˈbɾaŋ.ku/, occidental /ˈbɾaŋ.ko/
- Rimes: -aŋko
branco
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brancar.
- Pronúncia: /ˈbɾɐ̃.ku/
- Etimologia: Del llatí medieval *blancus, del protogermànic *blankaz.
branco m. (femení branca, plural masculí brancos, plural femení brancas)
- blanc