caputxí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.puˈt͡ʃi/, occidental /ka.puˈt͡ʃi/
• Rimes: -i
• Etimologia: De l'italià cappuccino, diminutiu de cappuccio ‎(«caputxa»). Doblet de caputxino.

Nom

caputxí m. ‎(plural caputxins)

1. Frare de l'orde de Sant Francesc que porta barba llarga, hàbit de saial marró fosc, amb capa curta del mateix saial, i un caputxó punxegut que cau sobre l'esquena i que serveix per tapar-se el cap.
2. Pèsol tirabec.
3. Peça de ferro amb ganxet a on es posa el piu de finestró que es tanca de cop.
4. (botànica) Primat platirí del gènere Cebus.
5. (billar) Jugada consistent a fer córrer la bola paral·lela a una de les bandes després d'haver tocat a dues bandes en punts molt pròxims a l'angle.

Traduccions

Frare franciscà

• Castellà: capuchino ^(es)

Peça de ferro d'un finestró

• Castellà: nariz ^(es)

Cebus

• Alemany: Kapuzineraffen ^(de)
• Anglès: capuchin ^(en) monkey
• Castellà: capuchino ^(es)
• Francès: capucin ^(fr)
• Italià: cappuccino ^(it)
• Llatí: capuccinus ^(la) monachus

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·put·xí (3)
• Heterograma de 7 lletres (aciptux)
• Anagrama: catxupí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• caputxí. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.