carruatge

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.ruˈa.d͡ʒə/, occidental /ka.ruˈa.d͡ʒe/
• Rimes: -adʒe
• Etimologia: Del català antic carriatge amb influx de carro, del francès antic charriage ‎(«càrrega»), segle XV.

Nom

carruatge m. ‎(plural carruatges)

1. Vehicle amb rodes arrossegat per un animal de tir.

Hipònims

• brec
• cabriolé
• calessa
• carreta
• carretel·la
• carro
• diligència
• jardinera
• tartana
• tílburi
• victòria

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kutsche ^(de) f.
• Anglès: carriage ^(en)
• Castellà: carruaje ^(es) m.
• Francès: carrosse ^(fr) m.
• Rus: каре́та ^(ru) f. ‎(kareta)

Miscel·lània

• Síl·labes: car·ru·at·ge (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot