clot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɫɔt/
• Rimes: -ɔt
• Etimologia: D'origen preromà, segle X, potser sorotàptic *klopton ‎(«amagatall, forat que amaga»).

Nom

clot m. ‎(plural clots)

1. Concavitat d'un objecte o cos.
2. Cavitat per plantar un arbre.
3. Lloc baix d'una serralada.
4. Fossa.

   Quan em mori, caveu un clot profund / i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia (Miquel Martí i Pol, La pell del violí)

Derivats

Té derivats que serveixen per a les diferents dimensions que pot presentar un clot:

• aclotar
• clota
• clotada
• cloterada
• clotell
• clotet

Sinònims

• clota, concavitat, forat, sot

Traduccions

Traduccions

• Castellà: hoyo ^(es) m.
• Francès: nid-de-poule ^(fr) m.

Miscel·lània

• Anagrama: tolc ^(revers)

Vegeu també

• COROMINES, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. II Bo-Cu. Barcelona: Curial Edicions Catalans i Caixa de Pensions "La Caixa", 1981. ISBN 84-7256-191-7
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: clot

Anglès

• Pronúncia: /klɒt/
• Etimologia: Del protogermànic *klūtaz, del protoindoeuropeu *glūdos; cognat amb el terme suec klut, el danès klud, tots dos derivats de l'arrel klútr («mocador») i l'alemany Kloß.

Nom

clot ‎(plural clots)

1. coàgul
2. beneit

Verb

clot ‎(3a persona singular present clots, gerundi clotting, passat i participi clotted)

1. coagular
2. agrumollar-se