conjugació

Català

Oriental:	central /kuɲ.ʒu.ɣə.siˈo/^ⓘ
	balear /koɲ.ʒu.ɣə.siˈo/, /kuɲ.ʒu.ɣə.siˈo/
Occidental:	/koɲ.d͡ʒu.ɣa.siˈo/

Rimes: -o
Etimologia: Del llatí conjugātiōne(m), acusatiu de conjugātiō, equivalent a conjugar i -ció, segle XVII.

conjugació f. ‎(plural conjugacions)

Conjunt de formes flexives d’un verb que expressen les seves propietats gramaticals.
Classe morfològica dels verbs que segueixen un paradigma amb patrons flexius comuns.