erre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) oriental /ˈe.rə/, occidental /ˈe.re/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈɛ.rə/, occidental /ˈɛ.re/

Nom

erre f. ‎(plural erres)

1. (valencià) Forma alternativa de erra.

Verb

erre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de errar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb errar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb errar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb errar.

Variants

• [1] erro, erri, err
• [2,3] erri, erro
• [4] erri

Miscel·lània

• Síl·labes: er·re (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)
• Anagrames: erer, rere

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.re/
• Rimes: -ere

Nom

erre f. ‎(plural erres)

1. erra, erre

Miscel·lània

• Síl·labes: e·rre (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)

Francès

• Pronúncia: /ɛʁ/

Nom

erre m. ‎(plural erres)

1. erra, erre

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈɛr.re/

Nom

erre m. f. ‎(plural invariable)

1. erra, erre

Miscel·lània

• Síl·labes: èr·re (2)
• Isograma de 2 lletres × 2 (4)