esquelet

Potser volíeu: esquelèt

Català

Esquelet amb el cos perfilat

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.kəˈɫɛt/ⓘ
	balear /əs.kəˈɫət/, /əs.kəˈɫɛt/
Occidental:	/es.keˈɫet/

• Rimes: -ɛt
• Etimologia: Del castellà esqueleto, del francès squelette, del llatí scelĕtus, del grec antic σκελετóν ‎(skeletón), de σκέλλω ‎(skéllō, «assecar»), segle XIX. Com a cultisme directe sense l'accent dislocat pel francès hauria resultat *esquèlet, com l’italià schèletro.

Nom

esquelet m. ‎(plural esquelets)

1. Conjunt dels ossos d'un animal, en especial els de les persones.
2. En general, conjunt de les parts dures (ossos i closques) que protegeixen o aguanten el cos d'un animal.
3. Estructura principal d'algun objecte sobre la qual s'agafen la resta de les seves parts.

Sinònims

• [1] carcanada, carcassa, corpenta, ossa, ossada, ossera
• [3] armadura, carcassa, estructura

Derivats

• citoesquelet
• dermatoesquelet
• endoesquelet
• esquelètic
• exoesquelet
• neuroesquelet

Traduccions

Conjunt d'ossos d'un animal

• Alemany: Skelett ^(de) n.
• Anglès: skeleton ^(en) n.
• Castellà: esqueleto ^(es) m.
• Coreà: 해골 ^(ko) ‎(haegol)
• Cors: scheletru ^(co)
• Danès: skelet ^(da) n.
• Eslovac: kostra ^(sk) f.
• Eslovè: okostje ^(sl) n.
• Esperanto: skeleto ^(eo)
• Estonià: skelett ^(et)
• Feroès: beinagrind ^(fo) f.
• Francès: squelette ^(fr) m.
• Friülà: scarsanali ^(fur)
• Gallec: esqueleto ^(gl) m.
• Gal·lès: sgerbwd ^(cy) m.
• Georgià: ჩონჩხი ^(ka) ‎(txontxkhi)
• Grec: σκελετός ^(el) m. ‎(skeletós)
• Grec antic: σκελετός ^(grc) m. ‎(skeletós)
• Hebreu: שֶׁלֶד‎ ^(he) m.
• Hindi: कंकाल ^(hi) m.
• Hongarès: csontváz ^(hu)
• Ídix: סקעלעט‎ ^(yi)
• Indonesi: rangka ^(id)
• Irlandès: creatlach ^(ga)
• Italià: scheletro ^(it) m.
• Japonès: 骨格 ^(ja)
• Llatí: sceletus ^(la) m.
• Macedoni: ске́лет ^(mk) m.
• Neerlandès: skelet ^(nl) n.
• Noruec: skjelett ^(no) n.
• Occità: esqueleta ^(oc) f., esquelèt ^(oc) m.
• Polonès: szkielet ^(pl) m., kościec ^(pl) m.
• Portuguès: esqueleto ^(pt) m.
• Retoromànic: skelet ^(rm) m.
• Romanès: schelet ^(ro) n.
• Rus: скеле́т ^(ru) m. ‎(skelet)
• Sard: ossamentu ^(sc)
• Serbocroat: скелет ^(sh), skelet ^(sh)
• Suec: skelett ^(sv) n.
• Tadjik: скелет ^(tg)
• Tàtar: скелет ^(tt)
• Turc: iskelet ^(tr)
• Txec: kostra ^(cs) f.
• Ucraïnès: скеле́т ^(uk) m. ‎(skelet)
• Urdú: کنکال‎ ^(ur) m.
• Való: skèlète ^(wa)
• Xinès: 骨骼 ^(zh) ‎(gǔgé)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·que·let (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat