estrany

Català

Pronúncia(i): oriental /əsˈtɾaɲ/, occidental /esˈtɾaɲ/

Informal: occidental /asˈtɾaɲ/

Rimes: -aɲ
Etimologia: Del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XIV.

Adjectiu

estrany m. ‎(femení estranya, plural masculí estranys, plural femení estranyes)

Que no segueix la norma, que no és comú (amb un cert matís despectiu).
desconegut

Derivats

Sinònims

aliè, estranger, foraster
curiós, diferent, original, peculiar, rar, singular
atípic, desconegut, insòlit, singular
anòmal, dubtós, rar, sospitós

Traduccions

Que no és comú

Afrikaans: vreemd ^(af), raar ^(af)
Albanès: i çuditshëm ^(sq)
Alemany: sonderbar ^(de), besonders ^(de), seltsam ^(de)
Anglès: strange ^(en)
Armeni: տարօրինակ ^(hy) ‎(tarorinak)
Belarús: дзі́ўны ^(be) ‎(dzíuni)
Búlgar: стра́нен ^(bg) ‎(stranen)
Castellà: extraño ^(es) m., raro ^(es)
Coreà: 이상한 ^(ko) ‎(isanghan)
Danès: underlig ^(da)
Eslovac: divný ^(sk)
Eslovè: čuden ^(sl)
Esperanto: stranga ^(eo)
Estonià: imelik ^(et)
Feroès: løgin ^(fo)
Finès: outo ^(fi), vieras ^(fi)
Francès: étrange ^(fr)
Frisó occidental: frjemd ^(fy)
Friülà: stramp ^(fur), strani ^(fur)
Gallec: estraño ^(gl), raro ^(gl)
Gal·lès: rhyfedd ^(cy)
Georgià: უცნაური ^(ka) ‎(útsnauri)
Grec: παράξενος ^(el) ‎(paràxenos)
Grec antic: ἄτοπος ^(grc) ‎(átopos), παράδοξος ^(grc) ‎(parádoxos)
Hebreu: מוזר‎ ^(he)
Hindi: अजीब ^(hi)
Hongarès: különös ^(hu)
Ídix: פֿרעמד‎ ^(yi)
Indonesi: aneh ^(id)
Irlandès: aisteach ^(ga), ait ^(ga)
Islandès: skrýtinn ^(is)
Italià: strano ^(it)
Japonès: 変 ^(ja)
Kazakh: әпенді ^(kk) ‎(äpendi/apendi)
Kurd: ecêb ^(ku)
Llatí: extraneus ^(la)
Neerlandès: vreemd ^(nl)
Occità: estranh ^(oc)
Polonès: dziwny ^(pl)
Portuguès: estranho ^(pt)
Romanès: straniu ^(ro), ciudat ^(ro)
Rus: стра́нный ^(ru) ‎(stranni), чудно́й ^(ru) ‎(txudnoi)
Serbocroat: необичан ^(sh), neobičan ^(sh)
Suahili: geni ^(sw)
Suec: konstig ^(sv), underlig ^(sv)
Tai: แปลก ^(th)
Telugu: వింత ^(te)
Turc: garip ^(tr)
Txec: zvláštní ^(cs), divný ^(cs), podivný ^(cs)
Ucraïnès: ди́вний ^(uk) ‎(divni)
Urdú: عجیب‎ ^(ur)
Vènet: stranio ^(vec)
Vietnamita: lạ lùng ^(vi)
Xinès: 奇怪 ^(zh) ‎(qíguài)

Nom

estrany m. ‎(plural estranys)

desconegut
(mallorquí, menorquí) crisantem

Verb

estrany

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de estranyar.

Variants

estranyo, estranye, estranyi

Miscel·lània

Síl·labes: es·trany (2)
Heterograma de 7 lletres (aenrsty)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: estrany