ferir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fəˈɾi/
Occidental:	nord-occidental /feˈɾi/
	valencià /feˈɾiɾ/, /feˈɾi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: ferí
• Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«ferir, copejar, abatre»), segle XIII.

Verb

ferir trans., pron. ‎(pronominal ferir-se)

1. Provocar una ferida, fer mal a una persona o ésser viu.
2. (pilota valenciana) Servir fent arribar la pilota a l'interior del dau contrari, en les modalitats d'escala i corda, de galotxa i de galotxetes de Monòver.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa amb variants pures

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ferir			haver ferit
gerundi	ferint			havent ferit
participi	ferit, ferida, ferits, ferides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fereixo	fereixes	fereix	ferim	feriu	fereixen
	feresc						bal
	fereixi						sept
	ferisc	ferixes	ferix			ferixen	occ
	ferixo						n-occ
	fér	férs	fér			féren	bal, alg
imperfet	feria	feries	feria	feríem	feríeu	ferien
passat simple	ferí	ferires	ferí	ferírem	feríreu	feriren
futur	feriré	feriràs	ferirà	ferirem	ferireu	feriran
condicional	feriria	feriries	feriria	feriríem	feriríeu	feririen
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fereixi	fereixis	fereixi	ferim	feriu	fereixin
	ferisca	ferisques	ferisca			ferisquen	occ
	feresqui	feresquis	feresqui	feriguem	ferigueu	feresquin	bal
	feri	feris	feri			ferin	bal, alg
imperfet	ferís	ferissis	ferís	feríssim	feríssiu	ferissin
		ferisses		feríssem	ferísseu	ferissen
	ferira	ferires	ferira	ferírem	feríreu	feriren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fereix	fereixi	ferim	feriu	fereixin
	–		feresqui	feriguem		feresquin	bal
	–	ferix	ferisca			ferisquen	occ
	–	fér	feri			ferin	bal, alg

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fereix						bal, alg
imperfet	feriva	ferives	feriva	ferívem	feríveu	feriven	n-occ, alg
	ferigueva	ferigueves	ferigueva	feriguévem	feriguéveu	ferigueven	n-occ
passat simple	ferigué	ferigueres	ferigué	feriguérem	feriguéreu	ferigueren	bal
condicional	feririva	feririves	feririva	ferirívem	feriríveu	feririven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ferixa	ferixes	ferixa	ferisquem	ferisqueu	ferixen	n-occ
		ferixos	ferixo				n-occ
	feresca	feresques	feresca			feresquen	bal
imperfet	ferigués	feriguesses	ferigués	feriguéssem	feriguésseu	feriguessen
	ferissi		ferissi				sept, alg
	feriguera	ferigueres	feriguera	feriguérem	feriguéreu	ferigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ferit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ferir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ferit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ferit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ferit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ferit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ferir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ferit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ferit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ferit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fereixo, fereix, ferim

Derivats

• malferir

Sinònims

• danyar, humiliar, molestar, ofendre
• danyar, lesionar
• assotar, calcigar, castigar, crucificar, deixuplinar, lacerar, macerar, molestar, mortificar

Traduccions

Provocar una ferida

• Alemany: verletzen ^(de)
• Anglès: wound ^(en)
• Armeni: վիրավորել ^(hy) ‎(viravorel)
• Belarús: ра́ніць ^(be) ‎(rànits) (impf), пара́ніць ^(be) ‎(parànits) (pf)
• Búlgar: раня́вам ^(bg) ‎(raniàvam) (impf), раня́ ^(bg) ‎(ranià) (pf)
• Castellà: herir ^(es)
• Danès: skade ^(da)
• Eslovac: zraňovať ^(sk) (impf), raniť ^(sk) (pf)
• Eslovè: raniti ^(sl)
• Esperanto: vundi ^(eo)
• Finès: haavoittaa ^(fi)
• Francès: blesser ^(fr)
• Friülà: ferî ^(fur)
• Gallec: ferir ^(gl)
• Grec: πληγώνω ^(el) ‎(pligono), τραυματίζω ^(el) ‎(travmatizo), λαβώνω ^(el) ‎(lavono)
• Grec antic: τιτρώσκω ^(grc) ‎(titrṓskō), τραυματίζω ^(grc) ‎(traumatízō), ἑλκόω ^(grc) ‎(helkóō)
• Hebreu: פָּגַע‎ ^(he)
• Indonesi: melukai ^(id)
• Irlandès: leon ^(ga)
• Islandès: særa ^(is), meiða ^(is)
• Italià: ferire ^(it)
• Japonès: 傷付ける ^(ja)
• Llatí: sauciare ^(la)
• Llengua de signes catalana: FERIDA ^(csc)
• Luxemburguès: verwonnen ^(lb)
• Macedoni: ранува ^(mk) (impf), рани ^(mk) (pf)
• Maori: whakakino ^(mi)
• Neerlandès: verwonden ^(nl)
• Noruec: skade ^(no)
• Occità: ferir ^(oc)
• Polonès: ranić ^(pl) (impf), zranić ^(pl) (pf)
• Portuguès: ferir ^(pt)
• Romanès: răni ^(ro), vătăma ^(ro)
• Rus: ра́нить ^(ru) ‎(rànit), пора́нить ^(ru) ‎(porànit) (pf)
• Serbocroat: ранити ^(sh), raniti ^(sh)
• Suahili: vimbe ^(sw)
• Suec: skada ^(sv), såra ^(sv)
• Turc: yaralamak ^(tr)
• Txec: zraňovat ^(cs) (impf), ranit ^(cs) (pf)
• Ucraïnès: ра́нити ^(uk) ‎(ràniti) (impf)
• Volapük: vunön ^(vo)
• Xinès: 擊傷 ^(zh) ‎(击伤, jīshāng), 傷害 ^(zh) ‎(伤害, shānghài)

Pilota valenciana: servir fent arribar la pilota a l'interior del dau contrari

• Castellà: ferir ^(es), sacar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·rir (2)
• Anagrames: ferri, firer

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• ferir. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ferir

Català antic

• Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«copejar»).

Verb

ferir

1. ferir
2. atacar, envestir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /feˈɾiɾ/

Americà: alt /f(e)ˈɾiɾ/, baix /feˈɾiɾ/

• Rimes: -iɾ

Verb

ferir intr. ‎(present fiero, passat ferí, futur feriré)

1. (pilota valenciana) ferir

Sinònims

• sacar

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·rir (2)

Vegeu també

• ferir. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].