fustis

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfuːs.tɪs/
Etimologia: És el participi de *fendo(«tallar») un antic verb també present en infestus^[1];però segons Pokorny deriva del protoindoeuropeu *bh(e)ū̆-(«créixer»).^[2]

Nom

fūstis m. ‎(genitiu fūstis)

pal, estaca
fusta de genet

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fūstis	fūstēs
Vocatiu	fūstis	fūstēs
Acusatiu	fūstem	fūstēs
Genitiu	fūstis	fūstium
Datiu	fūstī	fūstibus
Ablatiu	fūste	fūstibus

Vegeu també

↑ Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879 fustis
↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.146-150

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=fustis&oldid=2236116»

NODES