gràcia

Potser volíeu: gracia, gracià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡɾa.si.ə/, occidental /ˈɡɾa.si.a/

Informal: /ˈɡɾa.sjə/, /ˈɡɾa.sja/

• Rimes: -asia
• Etimologia: Del llatí grātia, de grātus ‎(«grat»), segle XIII.

Nom

gràcia f. ‎(plural gràcies)

1. Do, expressió de bona voluntat.

   La gràcia de Déu, gaudir de la gràcia del rei

2. Resultar plaent.

   No em fa gràcia passar per aquesta escala tan estreta!

3. Causant del riure.

   M'han explicat un acudit que feia molta gràcia!

4. Causant de sorpresa.

   Vols treballar i no cansar-te, em fas gràcia!

5. Elegància en els moviments o en el fer, destresa, traça, habilitat.
6. Traç decoratiu que forma la terminació de les astes dels caràcters d'una tipografia.

Derivats

• agraciar

Compostos i expressions

• fer el cop de gràcia: enllestir un assumpte.
• fer gràcia: divertir, atreure, provocar irritació.

Traduccions

Resultat plaent

• Alemany: Anmut ^(de) f.
• Anglès: fun ^(en)
• Castellà: gracia ^(es) f.
• Danès: ynde ^(da) c.
• Francès: grâce ^(fr) f.
• Italià: grazia ^(it) f.

Traç decoratiu

• Alemany: Serife ^(de) f.
• Anglès: serif ^(en)
• Castellà: gracia ^(es) f.
• Francès: empattement ^(fr) m.
• Italià: grazia ^(it) f.
• Portuguès: serifa ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: grà·ci·a (3)
• Anagrama: Garcia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot