hipoteca

Potser volíeu: hipotecà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.puˈtɛ.kə/, occidental /i.poˈte.ka/
Rimes: -ɛka
Etimologia: Del llatí hypothēca provinent del grec ύποθήκη ‎(ýpothḗkē) compost de ὑπό ‎(hypó, «per baix de») i θήκη ‎(thḗkē, «caixa, bossa, dipòsit, conjunt de coses dipositades»).

Nom

hipoteca f. ‎(plural hipoteques)

Finca que queda obligada a la seguretat d'algun crèdit.

Derivats

subhipoteca

Relacionats

Traduccions

Albanès: hipotekë ^(sq) f.
Alemany: Hypothek ^(de) f.
Anglès: mortgage ^(en)
Àrab: رَهْن‎ ^(ar) m.
Armeni: հիպոթեկ ^(hy) ‎(hipotek)
Basc: hipoteka ^(eu)
Belarús: іпатэ́ка ^(be) f. ‎(ipateka)
Búlgar: ипоте́ка ^(bg) f. ‎(ipoteka)
Castellà: hipoteca ^(es) f.
Còrnic: marwostel ^(kw) m.
Danès: pant ^(da)
Eslovac: hypotéka ^(sk) f.
Eslovè: hipoteka ^(sl) f.
Esperanto: hipoteko ^(eo)
Finès: asuntolaina ^(fi)
Francès: hypothèque ^(fr)
Friülà: ipoteche ^(fur) f.
Gallec: hipoteca ^(gl) f.
Gal·lès: morgais ^(cy) m.
Georgià: იპოთეკა ^(ka) ‎(ipòteka)
Grec: υποθήκη ^(el) f. ‎(ipothiki)
Grec antic: ὑποθήκη ^(grc) f. ‎(hypothḗkē)
Hebreu: משכנתא‎ ^(he) f.
Hindi: गिरो ^(hi)
Hongarès: jelzálog ^(hu)
Ido: hipoteko ^(io)
Irlandès: morgáiste ^(ga) m.
Italià: ipoteca ^(it)
Japonès: 抵当 ^(ja)
Kazakh: ипотека ^(kk) ‎(ïpoteka/ipoteka)
Kirguís: ипотека ^(ky) ‎(ipoteka)
Letó: hipoteka ^(lv)
Lituà: ipoteka ^(lt)
Llatí: hypotheca ^(la), pignus ^(la) n.
Llengua de signes catalana ^(csc)
Luxemburguès: Hypothéik ^(lb) f.
Maltès: ipoteka ^(mt) f.
Maori: mokete ^(mi)
Neerlandès: hypotheek ^(nl) m.
Noruec: hypothek ^(no) n.
Occità: ipotèca ^(oc)
Persa: رهن‎ ^(fa)
Polonès: kredyt hipoteczny ^(pl) m.
Portuguès: hipoteca ^(pt) f.
Retoromànic: ipoteca ^(rm) f.
Romanès: ipotecă ^(ro) f.
Rus: ипоте́ка ^(ru) f. ‎(ipoteka)
Serbocroat: хипотека ^(sh), hipoteka ^(sh) f.
Suahili: rehani ^(sw)
Suec: hypotek ^(sv) n.
Tadjik: гаравпулӣ ^(tg)
Tai: จำนอง ^(th)
Tàtar: ипотека ^(tt)
Turc: ipotek ^(tr)
Txec: hypotéka ^(cs) f.
Ucraïnès: іпоте́ка ^(uk) f. ‎(ipoteka)
Uzbek: ipoteka ^(uz)
Xinès: 抵押 ^(zh) ‎(dǐyā)

Verb

hipoteca

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de hipotecar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb hipotecar.

Miscel·lània

Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /i.poˈte.ka/

Americà: alt /i.poˈte.k(a)/, baix /i.poˈte.ka/

Rimes: -eka
Etimologia: Del llatí hypotheca, del grec antic ὑποθήκη ‎(hypothḗkē).

Nom

hipoteca f. ‎(plural hipotecas)

hipoteca

Verb

hipoteca

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb hipotecar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb hipotecar

Variants

[2]: (voseo) hipotecá

Miscel·lània

Síl·labes: hi·po·te·ca (4)
Heterograma de 8 lletres (acehiopt)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre hipoteca