méchant

Francès

• Pronúncia: /me.ʃɑ̃/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del francès antic mescheant («esdevingut dolent»), format per la unió de mal i chance.

Adjectiu

méchant m. ‎(femení méchante, plural masculí méchants, plural femení méchantes)

1. dolent, malvat, irascible, malcarat, entremaliat

   «Innès : Je vous le dirai plus tard. Moi, je suis méchante : ça veut dire que j’ai besoin de la souffrance des autres pour exister.» (Jean-Paul Sartre, Huis clos, 1944, 5, p. 144)

   Innès, us ho diré més endavant. Jo soc dolenta, això vol dir que tinc necessitat del patiment dels altres per existir.

   C’est un méchant enfant.

   És un nen entremaliat.

   C’est un chien méchant, on ne peut se fier.

   És un gos dolent, no se'n pot confiar.

2. mal

   «Après le souper elle joua au quinze, elle perdit de mauvaise grâce, paya de plus mauvaise grâce encore, et se coucha de fort méchante humeur.» (Pierre-François Godard de Beauchamps, Funestine, dans Le Cabinet des fées, ou collection choisie des contes des fées, et autres contes merveilleux, vol. 31, 1786, p. 35)

   Després del sopar ella jugà al quinze, perdé de mala manera, pagà encara amb més mala gràcia i es ficà al llit encara de més mal humor.

Relacionats

• mauvais