metall

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈtaʎ/^ⓘ, occidental /meˈtaʎ/
• Rimes: -aʎ
• Etimologia: Del llatí metallum, segle XIII.

Nom

metall m. ‎(plural metalls)

1. Element químic que pot formar cations i enllaços iònics.
2. Peça de material dúctil, mal·leable i brillant.
3. Aliatge de coure.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: metal ^(en)
• Castellà: metal ^(es) m.
• Esperanto: metalo ^(eo)
• Francès: métal ^(fr) m.
• Llengua de signes catalana: FERRO ^(csc)
• Occità: metalh ^(oc) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·tall (2)
• Anagrama: tallem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC