mimara

Potser volíeu: mimarà

Català

Verb

mimara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mimar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mimar.

Miscel·lània

• Anagrama: mamari