monòton

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muˈnɔ.tun/
	balear /moˈnɔ.ton/, /muˈnɔ.tun/
Occidental:	/moˈnɔ.ton/

• Etimologia: Del llatí monotŏnus, del grec antic μονότονος ‎(monótonos), de μονός ‎(monós, «un») i τόνος ‎(tónos, «to»).

Adjectiu

monòton m. ‎(femení monòtona, plural masculí monòtons, plural femení monòtones)

1. Que presenta sempre el mateix to o un to poc variat.
2. (per extensió) Que destaca i cansa per la manca de varietat.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·nò·ton (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB