ostenta

Potser volíeu: ostentà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /usˈten.tə/
	balear /osˈten.tə/, /usˈten.tə/
Occidental:	/osˈten.ta/

• Rimes: -enta

Verb

ostenta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ostentar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ostentar.

Miscel·lània

• Anagrames: ensotat, totanes, tòtanes