parodia

Potser volíeu: parodià, paròdia

Potser volíeu: parodià, paròdia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ɾuˈði.ə/
	balear /pə.ɾoˈði.ə/, /pə.ɾuˈði.ə/
Occidental:	/pa.ɾoˈði.a/

• Rimes: -ia

Verb

parodia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de parodiar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb parodiar.

Miscel·lània

• Anagrama: podaria

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /paˈroː.dɪ.a/
• Etimologia: Del grec παρῳδία ‎(parōidía), format per παρά ‎(pará, «al costat de, contra») i ᾠδή ‎(ōidḗ, «cançó»).

Nom

parōdia f. ‎(genitiu parōdiae)

1. paròdia

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	parōdia	parōdiae
Vocatiu	parōdia	parōdiae
Acusatiu	parōdiam	parōdiās
Genitiu	parōdiae	parōdiārum
Datiu	parōdiae	parōdiīs
Ablatiu	parōdiā	parōdiīs