pota

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈpɔ.tə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈpɔ.ta/
	valencià /ˈpɔ.ta/, /ˈpɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta
• Etimologia: Del català antic pauta, segle XIV, del llatí plautus ‎(«pla, referit als peus»).

Nom

pota f. ‎(plural potes)

1. Peülla o peu gros d’animal.
2. (central, nord-occidental) Cama d’animal.
3. (central, nord-occidental) petge
4. (vulgarisme) Cama de les persones.
5. canana (Todarodes sagittatus)

Traduccions

Peu d’animal

• Afrikaans: poot ^(af)
• Albanès: putër ^(sq) f.
• Alemany: Bein ^(de) n., Pfote ^(de) f.
• Anglès: paw ^(en)
• Àrab: قَدَم‎ ^(ar) f.
• Armeni: թաթ ^(hy) ‎(tat)
• Belarús: ла́па ^(be) f. ‎(lapa)
• Búlgar: ла́па ^(bg) f. ‎(lapa)
• Castellà: pata ^(es)
• Coreà: 발 ^(ko) ‎(bal)
• Danès: pote ^(da) c.
• Eslovac: noha ^(sk) f., packa ^(sk) f.
• Eslovè: tačko ^(sl) n.
• Esperanto: kruro ^(eo), piedo ^(eo)
• Francès: patte ^(fr) f.
• Friülà: cate ^(fur) f.
• Gallec: pouta ^(gl) f.
• Georgià: თათი ^(ka) ‎(tati)
• Hebreu: כַּף‎ ^(he) f.
• Hindi: पंजा ^(hi) m.
• Hongarès: mancs ^(hu)
• Ídix: לאַפּע‎ ^(yi) f.
• Indonesi: cakar ^(id)
• Irlandès: crág ^(ga) f.
• Islandès: loppa ^(is) f.
• Italià: zampa ^(it) f.
• Japonès: 足 ^(ja)
• Kazakh: табан ^(kk) ‎(taban)
• Kirguís: таман ^(ky) ‎(taman)
• Letó: ķepa ^(lv) f.
• Lituà: letena ^(lt) f.
• Llatí: pes ^(la) m.
• Macedoni: ше́па ^(mk) f.
• Malai: kaki ^(ms)
• Mongol: тавхай ^(mn)
• Neerlandès: poot ^(nl) m.
• Noruec: pote ^(no)
• Polonès: noga ^(pl) f.
• Portuguès: perna ^(pt) f.
• Romanès: labă ^(ro) f.
• Rus: нога́ ^(ru) f. ‎(nogà), ла́па ^(ru) f. ‎(lapa)
• Serbocroat: шапа ^(sh) f. (ciríl·lic), šapa ^(sh) f. (llatí)
• Suec: tass ^(sv) c.
• Tadjik: панҷа ^(tg)
• Tai: ตีน ^(th)
• Tàtar: аяк ^(tt)
• Turc: pati ^(tr), ayak ^(tr)
• Txec: packa ^(cs) f.
• Ucraïnès: ла́па ^(uk) f. ‎(lapa)
• Urdú: پنجا‎ ^(ur) m.
• Uzbek: panja ^(uz)
• Való: pate ^(wa) f.
• Vietnamita: chân ^(vi)
• Volapük: lufut ^(vo)
• Xinès: 腳 ^(zh) ‎(脚, jiǎo)

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ta (2)
• Anagrames: opta, optà, poat, tapo, topa, topà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈpo.ta/

Americà: alt /ˈpo.t(a)/, baix /ˈpo.ta/

• Rimes: -ota
• Etimologia: Del català pota.

Nom

pota f. ‎(plural potas)

1. canana, pota (Todarodes sagittatus)

Verb

pota

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb potar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb potar

Variants

• [2]: (voseo) potá

Miscel·lània

• Síl·labes: po·ta (2)
• Anagrames: apto, opta, optá, pato, pato-, tapo, tapó, topa, topá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pota