robust

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ruˈβust/
	balear /roˈbust/, /ruˈbust/
Occidental:	/roˈbust/

• Rimes: -ust
• Etimologia: Del llatí robustus ‎(«com el roure»).

Adjectiu

robust m. ‎(femení robusta, plural masculí robusts o robustos, plural femení robustes)

1. Que suporta bé la seva existència amb gran resistència al deteriorament i al mal funcionament (en el cas d'éssers vius, que és de bona salut).
2. De gran força o capacitat de treball.

Sinònims

• sòlid, fort, resistent

Derivats

• enrobustir
• robustament

Traduccions

Traduccions

• Alemany: robust ^(de)
• Anglès: robust ^(en)sturdy ^(en)
• Castellà: robusto ^(es)
• Eslovac: robustný ^(sk)
• Finès: jykevä ^(fi)
• Francès: robuste ^(fr)
• Gallec: robusto ^(gl)
• Grec: ρωμαλέος ^(el) ‎(romaleos)
• Hebreu: חסון‎ ^(he)
• Hongarès: robusztus ^(hu)
• Irlandès: urrúnta ^(ga)
• Italià: robusto ^(it)
• Llatí: robustus ^(la)
• Mongol: бөх ^(mn)
• Neerlandès: robuust ^(nl)
• Polonès: krzepki ^(pl)
• Portuguès: robusto ^(pt)
• Quítxua: nanaq ^(qu)
• Rus: кре́пкий ^(ru) ‎(krepki)
• Suec: robust ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: ro·bust (2)
• Heterograma de 6 lletres (borstu)
• Anagrama: burots

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB