romanent

Català

Oriental:	central /ru.məˈnen/
	balear /ro.məˈnent/, /ru.məˈnen/
Occidental:	nord-occidental /ro.maˈnen/
	valencià /ro.maˈnent/, /ro.maˈnen/

Rimes: -ent
Etimologia: De romandre amb gerundi, via el llatí remanente(m), acusatiu de remanēns, participi present de remaneō, segle XIII.

romanent inv. ‎(plural romanents)

romanent m. ‎(plural romanents)

residu (allò que resta)
Part del benefici d'una empresa, pendent d'ésser repartit entre els socis.
«Els senyors jurisdiccionals mantengueren la seua presència en el nomenament dels càrrecs importants d'aquella nova organització –els tres arbitradors de la sal–, es reservaren el romanent del preu de cada collita un cop descomptat el millarès...» (Antoni Ferrer Abárzuza, Captius i senyors de captius a Eivissa, 2015)

Benefici que es reparteix

romanent