soc

Potser volíeu: sóc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈsɔk/
• Rimes: -ɔk

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈsok/
• Rimes: -ok
• Etimologia: [1] De soca, segle XIV.
• Etimologia: [2] Del llatí soccus, segle XIV.
• Etimologia: [3] De l'àrab سُوق ‎(«mercat»), de l'arameu שוקא o ܫܘܩܐ ‎(šūqā’, «carrer, mercat»), de l'accadi 𒋻 ‎(sūqu, «carrer»), de 𒊓𒆸 ‎(s(i)āqu, «estret»).
• Etimologia: Verb: Velarització del català antic so, de som, del llatí sum.

Nom

soc m. ‎(plural socs)

1. soca
2. Socó, suport d'enclusa.

Nom

soc m. ‎(plural socs)

1. (pallarès, tortosí, valencià) esclop

Nom

soc m. o f. ‎(plural socs)

1. Mercat, especialment en països àrabs.

Traduccions

mercat en països àrabs

• Anglès: souq ^(en)

Verb

soc ‎(infinitiu ser)

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ésser/ser.

Variants

• sóc (grafia obsoleta)
• so (forma arcaica)
• som (balear)

Traduccions

1a p. present indicatiu ésser/ser

• Alemany: bin ^(de)
• Anglès: am ^(en)
• Basc: naiz ^(eu), nago ^(eu)
• Castellà: soy ^(es), estoy ^(es)
• Francès: suis ^(fr)
• Hindi: हूँ ^(hi)
• Xinès: 是 ^(zh) ‎(shì)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: cos ^(alfagrama), cós, Cós, osc

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

soc

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de esser