solus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsoː.lʊs/
• Etimologia: Del llatí arcaic *swolos, derivadat del mot protoidoeuropeu de significat reflexiu *swé ‎(«amb sí mateix»).

Adjectiu

sōlus m., sōla f., sōlum n. ‎(comparatiu sōlior, superlatiu sōlissimus)

1. sol

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um, amb genitiu i datiu irregulars.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	sōlus	sōla	sōlum		sōlī	sōlae	sōla
Vocatiu	sōle	sōla	sōlum		sōlī	sōlae	sōla
Acusatiu	sōlum	sōlam	sōlum		sōlōs	sōlās	sōla
Genitiu	sōlīus				sōlōrum	sōlārum	sōlōrum
Datiu	sōlī				sōlīs
Ablatiu	sōlō	sōlā	sōlō		sōlīs

Derivats

dēsōlō sōligenitus sōlitārius sōlitās

sōlitātim sōlitūdo sōlum