suplicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/su.pɫiˈka/
Occidental:	nord-occidental /su.pɫiˈka/
	valencià /su.pɫiˈkaɾ/, /su.pɫiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: suplicà
• Etimologia: Del llatí supplicare.

Verb

suplicar trans.

1. Demanar amb humilitat i submissió alguna cosa.

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	suplicar			haver suplicat
Gerundi	suplicant			havent suplicat
Participis	suplicat, suplicada, suplicats, suplicades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	suplico	supliques	suplica	supliquem	supliqueu	supliquen
	suplique						val
	supliqui						sept
	suplic				suplicau		bal, alg
				suplicam			bal
Imperfet	suplicava	suplicaves	suplicava	suplicàvem	suplicàveu	suplicaven
Passat simple	supliquí	suplicares	suplicà	suplicàrem	suplicàreu	suplicaren	v.cent, eiv
Futur	suplicaré	suplicaràs	suplicarà	suplicarem	suplicareu	suplicaran
Condicional	suplicaria	suplicaries	suplicaria	suplicaríem	suplicaríeu	suplicarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	supliqui	supliquis	supliqui	supliquem	supliqueu	supliquin
	suplique	supliques	suplique			supliquen	occ
Imperfet	supliqués	supliquessis	supliqués	supliquéssim	supliquéssiu	supliquessin
		supliquesses		supliquéssem	supliquésseu	supliquessen
	suplicàs	suplicasses	suplicàs	suplicàssem	suplicàsseu	suplicassen	bal, nota 1
		suplicassis		suplicàssim	suplicàssiu	suplicassin	bal
	suplicara	suplicares	suplicara	suplicàrem	suplicàreu	suplicaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		suplica	supliqui	supliquem	supliqueu	supliquin
					suplicau		bal, alg
			suplique			supliquen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... suplicat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... suplicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... suplicat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... suplicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... suplicat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... suplicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... suplicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... suplicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... suplicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... suplicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					suplicàvets		ant
	suplicavi			suplicàvom	suplicavo
	suplicaia	suplicaies	suplicaia	suplicàiem	suplicàieu	suplicaien	n-occ
Condicional	suplicariva	suplicarives	suplicariva	suplicarívem	suplicaríveu	suplicariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	suplic		suplic				ant
	suplico	suplicos	suplico	supliqueguem	supliquegueu		n-occ
Imperfet	supliquessi		supliquessi				sept, alg
	supliquessa						cent, n-occ
	supliqueguessa	supliqueguesses	supliquegués	supliqueguéssom	supliqueguéssou	supliqueguessen	n-occ

Sinònims

• demanar, implorar, pregar

Derivats

• súplica

Relacionats

• suplicació, suplicador, suplicant, suplicatori, suplici

Traduccions

Traduccions

• Alemany: anflehen ^(de), ersuchen ^(de)
• Anglès: supplicate ^(en), beg ^(en)
• Àrab: تَسَوَّلَ ^(ar)
• Armeni: աղաչել ^(hy) ‎(akhatxel)
• Castellà: suplicar ^(es)
• Danès: bede ^(da), bønfalde ^(da)
• Finès: kerjätä ^(fi)
• Francès: supplier ^(fr)
• Grec: ικετεύω ^(el) ‎(iketev́o)
• Grec antic: ἱκετεύω ^(grc) ‎(hiketeúō)
• Hebreu: התחנן‎ ^(he)
• Hongarès: könyörög ^(hu)
• Italià: supplicare ^(it)
• Japonès: 頼む ^(ja)
• Llatí: supplicare ^(la)
• Neerlandès: smeken ^(nl)
• Occità: suplicar ^(oc), sosplegar ^(oc)
• Polonès: prosić ^(pl), błagać ^(pl)
• Portuguès: suplicar ^(pt)
• Romanès: a suplica ^(ro)
• Rus: умоля́ть ^(ru) ‎(umoliat)
• Suec: be ^(sv), bönfalla ^(sv)
• Tai: ขอร้อง ^(th)
• Turc: yalvarmak ^(tr)
• Txec: prosit ^(cs)
• Volapük: begön ^(vo)
• Xinès: 央求 ^(zh) ‎(yāngqiú)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·car (3)
• Heterograma de 8 lletres (acilprsu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: suplicar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /su.pliˈkaɾ/

Americà: alt /s(u).pliˈkaɾ/, baix /su.pliˈkaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí supplicare.

Verb

suplicar ‎(present suplico, passat supliqué, futur suplicaré)

1. suplicar

Conjugació

    Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		suplicar			haber suplicado
Gerundi		suplicando			habiendo suplicado
Participi		suplicado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	suplico	suplicas suplicás	suplica	suplicamos	suplicáis	suplican
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	suplicaba	suplicabas	suplicaba	suplicábamos	suplicabais	suplicaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	supliqué	suplicaste	suplicó	suplicamos	suplicasteis	suplicaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	suplicaré	suplicarás	suplicará	suplicaremos	suplicaréis	suplicarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	suplicaría	suplicarías	suplicaría	suplicaríamos	suplicaríais	suplicarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he suplicado	has suplicado	ha suplicado	hemos suplicado	habéis suplicado	han suplicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había suplicado	habías suplicado	había suplicado	habíamos suplicado	habíais suplicado	habían suplicado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube suplicado	hubiste suplicado	hubo suplicado	hubimos suplicado	hubisteis suplicado	hubieron suplicado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré suplicado	habrás suplicado	habrá suplicado	habremos suplicado	habréis suplicado	habrán suplicado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría suplicado	habrías suplicado	habría suplicado	habríamos suplicado	habríais suplicado	habrían suplicado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	suplique	supliques supliqués	suplique	supliquemos	supliquéis	supliquen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	suplicara o	suplicaras o	suplicara o	suplicáramos o	suplicarais o	suplicaran o
		suplicase	suplicases	suplicase	suplicásemos	suplicaseis	suplicasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	suplicare	suplicares	suplicare	suplicáremos	suplicareis	suplicaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya suplicado	hayas suplicado	haya suplicado	hayamos suplicado	hayáis suplicado	hayan suplicado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera suplicado o	hubieras suplicado o	hubiera suplicado o	hubiéramos suplicado o	hubierais suplicado o	hubieran suplicado o
		hubiese suplicado	hubieses suplicado	hubiese suplicado	hubiésemos suplicado	hubieseis suplicado	hubiesen suplicado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere suplicado	hubieres suplicado	hubiere suplicado	hubiéremos suplicado	hubiereis suplicado	hubieren suplicado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			suplica suplicá	suplique	supliquemos	suplicad	supliquen

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·car (3)
• Heterograma de 8 lletres (acilprsu)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sy.pliˈka/
• Etimologia: Del llatí supplicare.

Verb

suplicar

1. suplicar

Derivats

• Variant: sosplegar

Portuguès

• Etimologia: Del llatí supplicare.

Verb

suplicar

1. suplicar